Futbol - Champions femenina
Misc15/05/2019

La por a les nòrdiques i la sort del sorteig: un repàs als 18 anys de camí a Europa

El Llevant i l'Athletic van obrir foc a la Champions l'any 2001, amb l'èxit d'arribar a segona ronda

Natalia Arroyo
i Natalia Arroyo

BarcelonaBirgit Prinz, Renata Lingor i Steffi Jones. Aquell Frankfurt era fort i ho era més si jugava a casa. Era l'any 2001. El Llevant, com a representant del futbol espanyol, estrenava la UEFA Women's Cup, la Champions que el màxim organisme europeu acabava de crear. Havia d'enfrontar-se al campió alemany, al Codru Chisinau de Moldàvia i al College Sports Clubs d'Armènia, en un format que repartia els equips en 8 grups de quatre. Només passava el primer classificat, que ja continuava el camí en ronda d'eliminatòries a partir de quarts de final. El Llevant va golejar els dos rivals més dèbils, inclòs un espectacular 17-0 al College, però ho va fer sabent que la derrota en primera jornada contra el Frankfurt (1-0) el deixava sense opcions. Les alemanyes havien sigut massa rival per al Llevant, l'equip que manava a la lliga espanyola a principis de segle.

Aquesta mateixa sensació d'estar encara lluny es va tenir el curs següent amb l'Arsenal com a coco del grup. En la seva següent experiència, ja al curs 2008/09, van ser el Duisburg alemany i el Brondby danès els que van frenar el conjunt valencià en el camí europeu. L'èxit granota havia sigut superar la primera ronda, amb l'Sparta de Praga com a rival més fort, però en la segona fase va caure derrotat.

Aquella UEFA Women's Cup de fa una dècada havia tornat a revisar el format de competició i ja permetia que 7 caps de sèrie superessin automàticament el primer 'round'. Es podia esquivar els Frankfurts, Arsenals o Duisburgs a les primeres de canvi. Aquesta va ser la sort de l'Athletic i l'Espanyol, els altres representants de la Lliga que en les temporades següents van competir a Europa. El cas periquito va ser sonat, també. L'Espanyol de Santi Fernández va desfer-se del Juvisy francès per 1-0 a Edimburg (on també va batre els altres dos rivals, l'Hibernian escocès i el Kí de les Illes Feroe), i va jugar la segona ronda a Noruega, on va topar-se amb el local Kolbotn i el potent Umea suec, un dels primers campions de la competició europea. Era l'any 2006 i les forces encara no estaven igualades amb els països nòrdics, on destaca l'estrella brasilera Marta Viera. "Amb prou feines aguantàvem 20 minuts el seu ritme, després el partit se't feia llarg", recordava Marta Torrejón, debutant en aquella edició com a blanc-i-blava.

Cargando
No hay anuncios

La història europea dels representants espanyols en aquells inicis també la van escriure l'Athletic Club amb cinc participacions (2003/04, 2004/05, 2005/06, 2007/08 i 2016/17) i el Rayo Vallecano amb tres (2009/10, 2010/11 i 2011/12). Les celebracions llavors eren marcadors com el 2-2 de les basques contra l'Arsenal –que va acabar semifinalista en aquella edició– o superar les primeres rondes si els adversaris no eren dels països forts. Que et toqués un rus, un anglès o un alemany pràcticament et deixava fora a les primeres de canvi.

Li va passar al Barça en les seves dues primeres participacions: eliminat per l'Arsenal (2012/13), pel Wolfsburg (2013/14) i pel Bristol Academy (2014/15). També l'Atlètic de Madrid, ja en l'actual format de Champions, amb accés directe a setzens de final i amb dos representants de la Lliga Iberdrola als bombos europeus, va pagar la patenta de topar amb el Lió i el Wolfsburg en l'estrena continental. Enguany, però, ha demostrat que les forces s'han igualat carregant-se a setzens el Manchester City. "Nosaltres vam tenir la sort que el sorteig ens va permetre anar jugant cada cop més partits i agafar rodatge en Champions", admet a l'ARA Vicky Losada. Un requisit indispensable per deixar de ser novells i començar a ser candidates a últimes rondes. La final d'aquest dissabte a Budapest no és més que la constatació d'aquest creixement del futbol espanyol a Europa.

La cronologia dels participants espanyols a Europa

Format UEFA Women's Cup

Es juguen dues rondes prèvies en format grup, passa el primer classificat de quatre. Després ja es juguen eliminatòries a partir de quarts de final.

Cargando
No hay anuncios
  • 2001/02: Llevant. No es classifica, queda segon per darrere del Frankfurt.
  • 2002/03: Llevant. No es classifica, queda segon per darrere de l'Arsenal.
  • 2003/04: Athletic. No es classifica, queda segon per darrere del Frankfurt.
  • 2004/05: Athletic. Supera la primera ronda. En segona fase empata a dos contra l'Arsenal, però perd contra el Djurgardens IF suec. Queda tercer i no supera ronda.
  • 2005/06: Athletic. No es classifica, queda segon per darrere del Saestum holandès.
  • 2006/07: Espanyol. Supera la primera ronda. En segona fase perd contra el Kolbotn noruec i l'Umea suec. Queda tercer i no es classifica.
  • 2007/08: Athletic. No es classifica, queda segon per darrere del Bardolino italià.
  • 2008/09: Llevant. Supera la primera ronda, però queda tercer a la segona fase, per darrere del Duisburg alemany i el Brondby danès, i no es classifica.

Canvi de format

L'any 2009/10 es modifica el format. Alguns representants de lligues potents s'estalvien la ronda prèvia. El campió espanyol accedeix directament a 1/32 de final, i el funcionament és per eliminatòria a doble partit.

Cargando
No hay anuncios
  • 2009/10: Rayo Vallecano. Queda eliminat pel Rossiyanka rus.
  • 2010/11: Rayo Vallecano. Supera el Valur islandès però cau després, a setzens de final, davant l'Arsenal.
  • 2011/12: Rayo Vallecano. Ha de jugar ronda prèvia i la supera. A la primera eliminatòria es desfà del PK-35 Vantaa finlandès però a setzens torna a topar amb l'Arsenal. Queda eliminat.
  • 2012/13: Barça. Debuta amb l'Arsenal i cau eliminat per un global de 7-0.
  • 2013/14: Barça. Supera dues rondes contra el Brondby danès i el Zuric suís, però perd a quarts davant el Wolfsburg.
  • 2014/15: Barça. Passa la primera eliminatòria però perd contra el Bristol Academy anglès a vuitens.

Dos representants espanyols

El futbol espanyol suma prou punts en el quoficient de la UEFA i l'organisme premia la Lliga amb la possibilitat d'enviar a la Champions dos representants espanyols. S'enganxen ja directament als setzens de final.

Cargando
No hay anuncios
  • 2015/16: Barça. Cau als quarts de final amb el PSG.
  • 2015/16: Atlètic de Madrid. Remunta a setzens davant el Zorsky rus però cau a vuitens davant del Lió.
  • 2016/17: Barça. Arriba a la primera semifinal, que perd novament contra el París Saint-Germain.
  • 2016/17: Athletic Club. Perd a la pròrroga contra el Fortuna Hjorring danès i queda eliminat a setzens.
  • 2017/18: Barça. Supera les primeres rondes però topa amb el Lió a quarts i queda eliminat.
  • 2017/18: Atlètic de Madrid. Tomba el Manchester City a setzens però torna a trobar-se amb el Wolfsburg a vuitens, i queda eliminat.
  • 2018/19: Barça. Jugarà la seva primera final de Champions.
  • 2018/19: Atlètic de Madrid. Tomba el Manchester City a setzens però torna a trobar-se amb el Wolfsburg a vuitens, i queda eliminat.