Normativa i qualitat lingüística

Amb el dossier “Per un català del segle XXI” de diumenge passat, el diari ARA ens convida a un diàleg serè, crític i documentat sobre la situació actual de la nostra llengua. I és cert que l’aparició, prevista d’aquí a un any, de la nova gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans segurament ofereix una perspectiva adequada perquè comentem en quina mesura l’actualització de les propostes normatives pot facilitar que en la nostra societat millori la competència i la seguretat dels usuaris de la llengua catalana, sense oblidar que hi ha altres factors que poden contribuir decisivament a l’objectiu més general i primordial: assegurar la qualitat de la llengua en tots els usos públics.

Evidentment, és imprescindible completar i actualitzar les orientacions normatives que l’Institut d’Estudis Catalans ha elaborat i difós, en col·laboració amb nombrosos experts, com a resposta a les noves necessitats comunicatives de la nostra societat.

Aquesta voluntat de proporcionar orientacions actualitzades va conduir a la creació l’any 1985, per acord amb la Generalitat de Catalunya, del Centre de Terminologia TERMCAT, que ha desplegat des d’aleshores una extensa i variada sèrie de propostes per al lèxic d’especialitat i que avui compta amb un reconeixement internacional.

Poc després apareixerien, durant els anys noranta, les propostes de pronunciació i morfologia per a l’estàndard oral, que volien atendre les necessitats dels mitjans audiovisuals en els diversos àmbits territorials de la llengua. Nombrosos mitjans de comunicació han elaborat des d’aleshores els seus propis manuals d’estil, adaptats al seu àmbit i a les seves especificitats. La Secció Filològica enllesteix actualment les orientacions relatives a la variació lèxica i la sintaxi en l’estàndard oral, i l’actualització de les referents a la pronunciació.

També des dels anys noranta es van abordar les actualitzacions del diccionari normatiu, que ha conegut diferents edicions a partir de 1995 i que actualment és accessible des de qualsevol dispositiu mòbil i rep milions anuals de consultes en línia.

La voluntat d’oferir als usuaris la resolució fàcil de qualsevol dubte lingüístic va portar l’any 2007, novament per acord amb la Generalitat de Catalunya, a posar en marxa el sistema d’assessorament Optimot, que també atén anualment milions de consultes sobre qualsevol aspecte relacionat amb la llengua catalana.

L’actualització de la normativa gramatical ha estat la part més complexa i laboriosa d’aquest procés, perquè no sols es tractava de posar al dia les normes gramaticals fabrianes, sinó de fer-les molt més inclusives, com correspon actualment a la gran variació geogràfica i funcional d’una llengua moderna. La concreció d’aquestes orientacions ampliades i actualitzades és molt prop de finalitzar, de manera que aviat es podrà abordar el procés de difusió d’aquests nous criteris gramaticals. Remarquem, però, que aquesta etapa de difusió reclamarà una col·laboració extensa i activa de tots els professionals de la llengua, en el sentit més ampli de l’expressió, i de totes les entitats implicades en la consolidació dels coneixements lingüístics i de la plenitud i la qualitat de l’ús social del català.

La qualitat lingüística com a objectiu

Hi ha raons ben justificades per a preocupar-se per la situació sociopolítica de la llengua catalana, i més concretament per la inseguretat lingüística dels qui l’escriuen o la parlen en públic i per les deficiències que encara es troben en els discursos i els textos de circulació pública. Però hem de ser conscients que es tracta de les dues cares d’un mateix problema: la competència lingüística dels usuaris i la qualitat dels textos que produeixen són el reflex de la situació social de la llengua. És en aquesta dimensió social, no merament lingüística, que caldrà concertar moltes voluntats, i les noves perspectives polítiques en el conjunt del territori de llengua catalana poden obrir possibilitats de cooperació noves que caldrà explorar.

Però també vull subratllar molt especialment, per acabar, que aquesta problemàtica no és exclusivament catalana -encara que es manifesti entre nosaltres de manera més complexa i exigent. Ja l’any 1985 el sociolingüista quebequès Jacques Maurais va coordinar un treball internacional entorn de la crisi en el domini formal de les llengües ( La crise des langues ): les profundes transformacions de les societats contemporànies en termes de diversitat multilingüe, d’adquisició inicial de la llengua, d’explosió de les formes quotidianes de comunicació, etc. donen lloc a problemes semblants en graus diversos. I són dificultats que no es resolen únicament amb noves orientacions normatives.

El mateix govern quebequès ja deia el 1996 que “la responsabilitat de la pràctica i la difusió d’una llengua de qualitat es reparteix entre un gran nombre d’agents, bastants dels quals ni tan sols són conscients de tenir responsabilitats en aquesta matèria o tendeixen a oblidar-se’n en la quotidianitat de la parla i l’escriptura”.

I en un informe de 1999 ( La qualité de la langue: un projet de société ) J. Maurais identificava com a factors clau en les vacil·lacions lingüístiques el contacte amb una llengua dominant com l’anglès, la importància de l’ús de la llengua en el treball, l’evolució de les pràctiques educatives, l’efecte de la intensa immigració, o el distanciament entre els territoris de la llengua i la dificultat consegüent de consolidar un estàndard comú. Uns factors que ens són ben familiars i per a molts dels quals cal impulsar polítiques específiques...

És ben interessant veure com han actuat els quebequesos per a fer front a aquestes dificultats, tan semblants a les nostres. Ens hi podem referir un altre dia, quan ens aculli de nou aquest diari.