Notre-Dame: més visitants o més conservació?

BarcelonaTot i que encara és d'hora, la hipòtesi principal sobre la causa de l'incendi de Notre-Dame apunta a un accident fortuït relacionat amb les obres de restauració. Caldrà esperar per anar més enllà i per demanar, si escau, responsabilitats. En tot cas, si en efecte el foc tingués l'origen en els treballs que tot just començaven, hi ha un primer i evident element de reflexió: l'intensiu desgast d'un monument com Notre-Dame demana, lògicament, un manteniment que no és precisament senzill, tant pel seu cost com per qüestions merament tècniques. La restauració d'un edifici emblemàtic, icona artística i espiritual, fruit de segles d'esforç, s'ha de fer amb la màxima cura. És costosa i és complexa. Gairebé és una feina permanent. Quan deixes immaculat un sector ja te'n toca començar un altre. Un procés així, que normalment s'ha de fer sense tallar el flux de visitants, suposa un increment dels riscos. Caldrà veure, doncs, si el foc és fruit d'aquest difícil equilibri entre la sobreexplotació del monument i la necessitat de conservació. Sigui com sigui, el debat hi és, i la solució no sembla fàcil.

Quin és el límit de visitants que pot suportar un monument com la catedral de Notre-Dame? Tretze milions a l'any són molts. ¿S'ha de rebaixar la xifra? El mateix ens podem preguntar respecte als edificis gaudinians de Barcelona o, per exemple, la ciutat de Venècia, tota ella un monument absolutament superat per la sobreexplotació turística. El turisme, ja ho sabem, és una font de negoci ràpida i relativament fàcil. Però els seus costos, tant per als habitants autòctons com per als monuments, també són evidents. La gentrificació ja comença a ser un lloc comú en molts destins turístics. També ho és encara fa més temps la massificació dels monuments.

Els vols 'low cost' han popularitzat els viatges i han empetitit el món. Tothom té dret a conèixer les grans meravelles culturals que ofereix la creativitat i la història de la humanitat. El mateix podríem dir de la natura, però aquest és un altre problema, també complex. En tot cas, si ens centrem en la cultura, la qüestió clau és que la seva democratització sovint entra en conflicte amb la seva supervivència. Notre-Dame afrontarà ara una restauració que, paradoxalment, i malgrat la destrucció causada, potser a causa de l'incendi serà més ràpida i profunda del que hauria estat. De fet, el temple no acabava de trobar els recursos per al seu manteniment. En canvi ahir, com a resposta a les flames, li va caure una pluja de milions del sector privat i el compromís del sector públic. Però aquest tancament de files no impedirà que, en el futur, calgui posar uns 'numerus clausus' als visitants.

Tenim el deure de preservar per a les generacions futures el patrimoni arquitectònic i artístic heretat al llarg dels segles. També tenim el deure de difondre'l. Són dos deures que cada cop entren més en contradicció. El repte és trobar l'equilibri.