El nou repte de Paulinho
El Barça fa oficial el fitxatge del migcampista, que serà presentat dijous després de pagar 40 milions
Barcelona“Té gairebé 30 anys i juga a la lliga xinesa”. El discurs que se sent aquests dies a Barcelona quan es parla de Paulinho ja es va sentir a Brasil quan Tite va fer la seva primera convocatòria com a seleccionador de la seleção, l’any passat. Es deia que hi havia opcions millors: Fabinho o Fernandinho, por exemple. I segurament els jugadors del Mònaco i del City eren més interessants. Però, amb el pas del temps -i molt esforç, un estil incansable i gols (inclòs un hat trick contra l’Uruguai)-, el migcampista va fer callar les crítiques de la torcida brasilera, i es va convertir en un indiscutible a un any del Mundial de Rússia.
Ara Paulinho arriba a Barcelona amb una missió semblant. Dijous signarà el contracte i serà presentat. Se’l critica per jugar a la Xina, per tenir 29 anys, per costar 40 milions i per no ser un jugador amb “ADN Barça”. L’edat i les característiques són coses que el futbolista no pot canviar. El preu, tampoc. I el fet de jugar a la Xina no li ha fet baixar el rendiment a la selecció.
Per fer callar els que el critiquen, el brasiler té les seves armes: és un migcampista treballador, que funciona bé com a segon pivot o interior, amb bona incorporació ofensiva, xut potent i bon joc aeri. Paulinho no és Verratti, tampoc Seri -per dir dos noms que la directiva va estudiar els últims mesos-. Per les accions de joc i la posició, s’assembla més a Rakitic, amb més gol i menys passades laterals.
Paulinho pot ser que sigui el millor exemple canarinho de futbolista que fa funcions ofensives i defensives al mig del camp. En un país acostumat a volants defensius i laterals superofensius, és un jugador gairebé únic en la seva generació.
El palmarès de Paulinho
Campió de la Libertadores i del Mundial amb el Corinthians, tercer millor jugador de la Copa Confederacions del 2013 (per darrere de Neymar i Iniesta), va tenir un pas complicat per la Premier, al Tottenham, on va jugar moltes vegades fora de la seva posició natural, de segon davanter. Al Barça té la motivació extra de poder triomfar finalment a Europa. És l’oportunitat de la seva vida.
Paulinho no és Xavi, ni ha volgut ser-ho mai; ni podria ser-ho, simplement perquè no es fan Xavis cada 5, 10 o 30 anys, sigui a La Masia, al Brasil o a la lliga xinesa. Paulinho no té l’ADN Barça, però els últims migcampistes que el club va fitxar (Song, Arda, André Gomes) tampoc el tenien; ni l’equip de Luis Enrique, o el que va perdre a la Supercopa diumenge.
El nou brasiler blaugrana arriba amb un ambient complicat, enmig d’una crisi institucional i amb dubtes a la premsa i a l’afició. Un guió que ell mateix coneix molt bé, i ja se n’ha sortit una vegada.