Ha arribat l’hora de les corbes

BarcelonaQuan parlem de l’operació biquini tothom sap de què estem parlant. Aquest eslògan de màrqueting que utilitzen tot tipus de marques, des de banyadors fins a cosmètics passant per productes alimentaris, s’ha traslladat a la vida de moltes dones, i alguns homes, que a partir de Setmana Santa dediquen els seus esforços a perdre pes. El que busquen és tenir un cos que encaixi en els estàndards de bellesa actuals i que pugui ser lluït a la platja. “És un bombardeig tan gran i tan constant que l’hem acabat acceptant com a normal”, explica Begonya Enguix, directora del grau d’antropologia i evolució humana URV-UOC i experta en antropologia dels gèneres i de les sexualitats. “La gran pressió que tenim de la publicitat i dels mitjans ha fet que ens creguem la idea que per ser feliços necessitem tenir un cos perfecte i que si no tenim aquest cos, no valem. És terrible, perquè això genera molts problemes d’autoestima i de frustració”, diu Enguix.

Precisament per denunciar aquesta pressió, cada cop més consumidors demanen que la publicitat i els mitjans canviïn els seus estàndards, que hi hagi més cossos reals i menys estereotips, un canvi que a poc a poc s’està iniciant. Un dels primers mitjans que ha fet el pas ha sigut la mítica revista nord-americana Sports Illustrated, que enguany ha decidit apostar per la bellesa real, incloent al seu número especial de banyadors models de talles grans i dones de més de 50 anys, una decisió sense precedents en una publicació on regnen les dones rosses amb cossos impossibles. Una altra revista que s’ha sumat a la revolució ha sigut l’edició nord-americana de Women’s Health. Des de fa un any han decidit desterrar el concepte operació biquini perquè consideren que contribueix a fer sentir malament les dones amb els seus cossos i que afegeix pressió per aconseguir arribar a uns estàndards físics que no són reals. L’audiència ha aplaudit la decisió, perquè feia ja temps que la reclamava.

També els productors

Però algunes marques també han començat a canviar. El gran exemple és la firma nord-americana de roba de bany Swimsuits for All, que, tal com indica el seu nom, fabrica banyadors per a totes les talles però que, a més, està fent importants campanyes de màrqueting amb models de talles grans per reivindicar un altre estàndard de bellesa. La marca, a més, és molt activa a les xarxes socials, on pengen frases del tipus: “Estima’t. És la cosa més sexi que pots fer” o “Deixa de preocupar-te per la talla que portes”, i anima les seves clientes a penjar fotos amb els banyadors de la casa. Així s’ha anat creant una gran xarxa de dones que reivindiquen que els seus cossos també són perfectes per a la platja sense l’operació biquini.

Una altra marca que treballa en aquesta línia és Aerie, que també proposa a les seves clientes: “El teu veritable jo és sexi”, i aposta per dones amb corbes reals i amb imperfeccions, amb la voluntat de visibilitzar un tipus de cossos que fins ara han sigut desterrats del món de la publicitat. “El problema que tenim avui dia és que ens emmirallem en aquests models, hi ha una desnaturalització del propi cos per imitar aquests cossos”, explica Begonya Enguix, que creu que aquest fenomen és recent. “Als anys 60 les dones admiraven actrius i models com Brigitte Bardot o Sophia Loren però no volien ser com elles. Sabien separar perfectament les dues realitats. Ara, en canvi, hi ha hagut tanta pressió que veiem les models i volem ser com elles”, afegeix.

Per a aquesta antropòloga, hi ha molts senyals de preocupació, com l’augment de trastorns lligats a l’alimentació, sobretot entre noies joves, per aquesta pressió excessiva per tenir cossos prims. Però d’una altra banda també veu motius per a l’esperança, com aquestes iniciatives de marques i revistes i perquè, tal com diu, “les marques també han descobert que la talla 34 no la compra ningú. Tenen un gran nínxol de mercat entre les dones amb talles més reals”. A més, Enguix creu que hi ha “un cert cansament generalitzat, sobretot de dones que ja són grans, que porten patint aquest bombardeig des de fa 30 anys i estan fartes de tot això. Elles tenen una mirada crítica sobre aquestes campanyes i és molt interessant que la sàpiguen transmetre a les generacions més joves, donant-los d’aquesta manera eines perquè puguin separar la seva realitat de la d’un cartell penjat en una marquesina d’autobús”.

Dietes miracle

Un altre error que va molt vinculat a l’operació biquini és la creença que existeixen dietes miracle. Eulàlia Vidal, llicenciada en farmàcia, experta en nutrició i professora a la Facultat de Ciències de la Salut de la URL, critica el boom de suposades dietes miracle que hi ha a internet i que molta gent segueix sense cap mena d’assessorament professional. “La majoria d’aquestes dietes no són saludables perquè no provoquen una pèrdua de greix, que és el que interessa, i poden comportar problemes com marejos, taquicàrdies, falta de concentració o mal humor per la falta de nutrients que el cos necessita”, explica. Vidal creu que l’operació biquini “és una gran estratègia de màrqueting”. “Ha aconseguit integrar-se en la nostra vida i que provoca que a partir d’una determinada època de l’any molta gent comenci a fer dieta”, afegeix. I ho veu amb preocupació.

Per a aquesta experta cal que la gent s’oblidi d’aquesta obsessió per tenir un cos impossible i dediqui els seus esforços a menjar més bé tot l’any. El gran canvi que cal començar a fer és “eliminar de la nostra dieta tot el que sigui industrial, precuinat i la brioxeria” i, per tant, tornar a menjar fruita i verdures fresques, arròs, pasta, llegums, carn i peix, ja que, segons ella, “estem consumint una sèrie d’ingredients que no són gens saludables”.

Vidal demana també que es reguli la publicitat i la falsa informació a internet, que proposa cossos excessivament prims com a ideals. “Estem sotmesos a una gran pressió, de la publicitat i els mitjans de comunicació, i això és molt negatiu -afegeix-. Cal que la gent entengui que cadascú té una talla i un pes diferents i sobretot s’han de canviar alguns hàbits alimentaris, però tot l’any, no només abans de l’estiu”. Aquesta experta creu que la gent hauria d’invertir més temps a informar-se i assessorar-se sobre els bons hàbits alimentaris i oblidar-se de dietes miracle.