S’encén una nova polèmica sobre la immunitat de grup
Un grup de científics proposa assolir-la amb infeccions espontànies
Si hi ha un consens en la comunitat científica és que la immunitat de grup és la millor manera de contenir una malaltia infecciosa per seguir fent vida normal i mantenir l’activitat econòmica. Però com aconseguir-la ha provocat un debat encès aquests últims dies.
El concepte de la immunitat prové de les polítiques de vacunació, en les quals s’estima quin percentatge de la població s’ha de vacunar per evitar la circulació de la malaltia. Es calcula a partir de l’eficàcia de la vacuna i la taxa reproductiva de la malaltia (el nombre mitjà de persones a les quals contagia una persona infectada). El xarampió, per exemple, requereix una immunitat de grup superior al 90%, mentre que la de la grip pot estar per sota del 45%. La taxa reproductiva del covid-19 se situa entre 2 i 6, cosa que dona lloc a valors de la immunitat de grup d’entre el 50% i el 80%. Tot i això, també hi ha estudis que la situen al voltant del 40%.
Un grup de científics, encapçalats per investigadors d’universitats nord-americanes i angleses, ha impulsat l’anomenada Declaració de Great Barrington, que proposa protegir la gent més vulnerable a la malaltia i deixar que la resta faci vida normal, de manera que s’arribi a la immunitat de grup gràcies a les infeccions espontànies. Segons aquests investigadors, les restriccions tenen conseqüències econòmiques i sanitàries negatives en la salut mental i en àmbits com l’índex de vacunació infantil o els diagnòstics de càncer o de malalties cardiovasculars. Per evitar-les, doncs, recomanen el que anomenen protecció focalitzada.
Per altra banda, un altre grup de científics ha publicat una carta a la revista The Lancet i ha creat el John Snow Memorandum, en el qual reclamen accions per protegir tota la població fins que es disposi d’una vacuna. Argumenten, en primer lloc, que definir qui és vulnerable no és senzill i que el covid-19 pot deixar seqüeles que encara no es coneixen prou, com tampoc es coneix la durada de la immunitat en la gent que ha superat la malaltia. Diuen, a més, que no hi ha proves científiques que avalin la proposta anterior.
Una estratègia perillosa
“L’estratègia de deixar que la població s’immunitzi sola és conceptualment errònia i perillosa”, afirma Xavier Rodó, cap del programa de clima i salut de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació La Caixa. “El cost en infectats i morts pot ser enorme, a més que la definició a priori de qui està en el grup de risc no és gens clara”, afegeix l’investigador. A parer de Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC, “la mortalitat de base del covid-19 és d’entre l’1 i el 3 per cent, així que per aconseguir una certa immunitat de grup les xifres de víctimes mortals serien molt altes, de centenars de milions”. “Cal tenir en compte -continua- que hi ha mortalitat en totes les franges d’edat”.
Macip posa com a exemple el cas de la ciutat amazònica de Manaus, on no es va controlar el primer pic de la infecció i es calcula que s’han infectat entre el 44% i el 66% de la població. “Han aconseguit una immunitat de grup, sí, però ha mort una de cada mil persones, gairebé el doble que el percentatge de tot el Brasil, que és un dels pitjors del món”, explica. Tot això en una població de gairebé dos milions de persones en la qual només el 6% tenen més de 60 anys. A Catalunya aquest percentatge se situa prop del 25%.
Per la seva banda, Xavier Rodó no creu que els efectes de la pandèmia avaluats a llarg termini en altres àmbits de la salut siguin tan greus com estimen els signants de la declaració. “El que calen són més recursos per fer-hi front, i això és un dèficit endèmic, no només en sanitat, que també, sinó molt especialment en la falta de sistemes de prevenció epidemiològica, pràcticament inexistents a l’Estat”, defensa.
“És perillós deixar que s’infecti un nombre elevat de gent, ni que siguin joves, perquè no sabem quins problemes a llarg termini hi poden haver associats”, diu Macip. “A més -afegeix-, deixar que una gran part de la població s’infecti acabaria saturant l’atenció primària i els hospitals, i això augmentaria les morts per covid-19 i altres motius, a part de la càrrega que representaria per a un sistema sanitari que ja opera al límit”. “L’única manera ètica i socialment segura d’aconseguir la immunitat de grup és la vacuna”, conclou.