La nova temporada d'Euphoria, les cançons de Ferran Palau i altres recomanacions

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies

M'he imaginat passejant per Nàpols, menjant mozzarella i banyant-me a les platges dels seus voltants gràcies a l’última pel·lícula de Paolo Sorrentino, Èstata la mano di Dio. La trobareu a Netflix i us submergirà en un univers d’emocions que semblen traspassar la pantalla en una història plena d’amor que narra la descoberta d’un adolescent de la vida adulta.

M'he enganxat al WordleCAT, el nou joc lingüístic online. Després de la passió aixecada pel Paraulògic, els amants de buscar paraules tenim aquest repte diari més ràpid i un punt més frenètic que consisteix en trobar una paraula de 5 lletres amb només 6 oportunitats.

M'ha fet feliç rebre un ram de flors ple de roses que m’han enviat des de Colvin. Les flors són una bona teràpia contra els dies grisos, i tenir-ne sempre de fresques a casa, un objectiu personal d’aquest 2022. Aquesta start-up catalana dedicada a la floristeria envia a domicili i s’encarrega d’empaquetar els rams amb cura i de mantenir les flors amb la humitat necessària perquè quan obris el paquet estiguin en bon estat.

He patit i gaudit alhora amb els primers capítols de la nova temporada d’Euphoria, la sèrie d’adolescents que protagonitza Zendaya i en què aquest moment vital és tractat amb respecte i sense condescendència. És a HBO i hi trobareu joves intensos, amb problemes i addiccions però amb grans reflexions vitals que demostren que sempre és un bon exercici escoltar els més joves.

He regalat una safata de cannoli -de xocolata i de ricotta - de La Pasticceria di Gràcia, una petita botiga de dolços del carrer Verdi on fan tot tipus de postres italianes (panettone, pandoro, cassata, crostata, sfogliatella...) per llepar-se’n els dits. I si voleu també hi ha espai per prendre un cafè i tastar alguns dels dolços allà mateix.

La setmana que comença, amb Maria Labró

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns en els pròxims 7 dies

Cantaré sota la mascareta a ritme de Ferran Palau. L’artista de Collbató debuta divendres que ve al Palau de la Música Catalana de la mà del Festival Guitar Bcn amb un concert en què repassarà les millors cançons de la seva trajectòria, en el desè aniversari del seu debut discogràfic. Si teniu un mal dia, poseu-vos les nou cançons de Joia (Hidden Track) –l’últim àlbum de Palau– i us passaran tots els mals. Una abraçada càlida apta en temps de covid. 

Encarregaré la nova novel·la de Laura Gost, El món es torna senzill, que arribarà a les llibreries el 2 de febrer de la mà d’Empúries. Després de l’èxit de La cosina gran, l’autora mallorquina torna amb aquesta crònica d’una erupció emocional que promet molt. 

Degustaré algun dels formatges de Casa Carot, al carrer de la Dagueria, 16. Aquest local –que abans acollia la Formatgeria La Seu– ha estat renovat recentment i és una de les poques (si no és l’única) formatgeries de Barcelona que només ven productes produïts a Catalunya i que segueix una sèrie de pautes relacionades amb el benestar animal. També s’hi troben melmelades i mels amb DO Catalunya i una selecció de vins elaborada pel sommelier Sergi Sevillano, de Sentits Barcelona. 

Aplaudiré l’equip de Desig, que estrena dijous que ve a la Sala Gran del TNC. Laura Conejero, Carles Martínez, Raimon Molins i Anna Sahun interpreten els quatre personatges d’una de les obres més emblemàtiques de Josep Maria Benet i Jornet. Dirigida per Sílvia Munt, ens farà vibrar amb la inquietant història d’un matrimoni que veu interrompuda la seva vida rutinària a través dels records d’una nit que gairebé havien esborrat de la memòria. 

Recuperaré els jerseis que duia el meu avi amb l’adquisició d’un Marcelinus. Es tracta d’una peça antigament molt usada com a abric al camp i a les fàbriques i que a la Garrotxa s’anomenen marcelinus o camachos en referència al sindicalista Marcelino Camacho, que solia vestir jerseis amb cremallera que li feia la seva dona de manera artesanal. Una empresa tèxtil d’Olot ha reinventat aquesta peça tradicional adaptant-la a les tendències actuals i la dissenyen, teixeixen i confeccionen íntegrament al municipi.