La policia fa bé la seva feina
El títol d'aquest article és una frase de la filòsofa Elsa Dorlin, que diu que la principal tasca policial és controlar els pobres i els que es mobilitzen contra les polítiques que destrueixen els serveis públics, els que lluiten per l'habitatge o contra les polítiques migratòries. Així que, en general, la policia fa bé la seva feina. A vegades, els cossos policials generen imatges poc gratificants com les del desallotjament de la plaça Catalunya durant el 15-M, i per això són condemnats. Sempre que es faci públic, esclar. Les condemnes a les forces de seguretat es poden comptar amb els dits d'una mà.
¿Tens confiança en la policia? ¿Et sents segura davant d'ella? Si és així és probable que no formis part dels perdedors socials, que tinguis papers i no acostumis a manifestar-te. "¿Quines vides corren el risc de ser assetjades, ferides o assassinades, tractades com si no fossin dignes de protecció, indefenses davant el poder de la policia?", es pregunta Dorlin. Precisament, els orígens dels cossos de seguretat nord-americans els trobem en la necessitat de capturar els esclaus que fugien. La recent mort de George Floyd és una baula més d'aquesta cadena, per això el moviment pels drets civils, avui representat pel Black Lives Matter, sempre ha tingut en el punt de mira les forces de seguretat i en reclama l'abolició. Amb aquest horitzó, l'estratègia immediata d'aquests moviments passa per exigir retallades als pressupostos policials.
Dotze ciutats dels EUA s'ho estan prenent seriosament i debaten aquesta reducció. Estem parlant d'urbs com Minneapolis, que dediquen una mitjana de l'11% del seu pressupost al departament de Policia -Chicago, el 40%-, mentre només dediquen un 1,5% a habitatge o salut. La proposta passa també per retirar funcions a la policia, desarmar-la tant com sigui possible, substituir-la per policia comunitària i fer servir tot aquest pressupost per proporcionar més serveis públics i enfortir la comunitat.
No podem pensar que això afecta únicament els EUA. Aquí recordem la mort de Juan Andrés Benítez al Raval a mans dels Mossos o la brutalitat de la repressió de l'1-O. Diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans constaten la manca de voluntat política per investigar casos de tortures i maltractaments a Espanya. I no hi ha voluntat perquè les forces de seguretat són funcionals als interessos opacs de l'Estat. Unes forces de seguretat que quan es rebel·len de vegades són compensades amb augments salarials, com ha passat recentment amb l'objectiu de calmar la Guàrdia Civil per la recent destitució de Pérez dels Cobos. Aquest augment salarial arriba enmig d'una recessió econòmica brutal la resolució de la qual, en termes d'un altre possible rescat, és incerta. ¿Vindran més retallades? ¿S'estan dedicant prou recursos per contenir el malestar social? Si no hi ha polítiques públiques hi ha policia: precisament serveix per contenir mitjançant la repressió aquests malestars socials i també les protestes provocades per les retallades que potser patirem en altres serveis públics socialment necessaris.
