Núria Pau, l'esquiadora que s'ha deixat els estalvis per poder ser olímpica

BarcelonaFaltava mig any per als Jocs Olímpics de Pequín i Núria Pau (Ribes de Freser, 1994) estava sola. Sense equip en el qual poder competir, sense saber com s'ho faria per tirar endavant. I sense cap mena d'intenció de rendir-se. "Un dels meus objectius era participar en uns Jocs Olímpics, no estava disposada a defallir", explica. Dit i fet. La nit de diumenge a dilluns, a les 3.15 h, la catalana debutarà als Jocs en la prova d'eslàlom gegant. El seu objectiu és classificar-se per a la segona mànega, seguir gaudint d'una aventura en què ha fet un munt de sacrificis. "M'hi he deixat els estalvis", explica mig riallera, recordant l'esforç fet per arribar a la Xina malgrat no tenir gairebé suport de la federació espanyola.

Nascuda al Pirineu, la Núria va començar a esquiar amb tres anys a la Vall de Núria. El destí el portava escrit en cada caiguda, en cada descens. Amb dotze anys va entrar a La Molina Club d'Esports, on va començar a competir i a deixar clar el seu caràcter. Quan la van deixar fora de l'equip espanyol d'esquí absolut el 2017, va decidir viatjar sola a Sud-amèrica durant tres mesos per intentar aconseguir la puntuació necessària per anar als Jocs Olímpics de Pyongyang 2018. No ho va aconseguir, però sí que va obtenir els resultats necessaris per ser admesa de nou a l'equip espanyol absolut.

El repte, doncs, passava a ser la cita de la Xina d’aquest any, però no ha sigut gens fàcil. Just quan millor estava i va aconseguir entrar en el top 30 de proves mundials, va arribar la pandèmia. A més, sense una estructura professional a casa, es passava la vida sola al cotxe, amunt i avall, viatjant a les proves dels circuits europeus o el nord d'Itàlia, on estava federada amb un equip. "L’esquí es pot practicar en molts països, així que per competir cal anar amunt i avall. L’any passat, com que no estava dins de l’equip nacional, tenia dues opcions: entrar en un equip privat o anar jo sola. I vaig fer això. Vaig sortir de Ribes amb el cotxe per instal·lar-me a Itàlia. I m’anava movent amunt i avall, conduint fins a Eslovènia, Txèquia, Àustria... M’acompanyava Laura Jardí –esquiadora i entrenadora catalana que resideix a Itàlia–, que m’ajudava en els entrenaments. Van ser mesos durs, moltes hores de carretera. Va ser quan vaig pensar que ens ajudaria molt, tant a mi com a altres esquiadores en una situació similar, tenir un equip professional a casa". Dit i fet. La Núria ha sigut el pal de paller del naixement de FastHolaluz, el primer equip professional femení de Catalunya. Quan parla de la Núria, Cristian Masdeu, director esportiu de l’equip, només té bones paraules: "Sempre pensa en positiu. La idea de l’equip no era només ajudar la Núria en el seu camí cap als Jocs, sinó també crear un equip que perduri, que ajudi esquiadores a fer el salt a l’elit. La Núria n'és un exemple, per com ha lluitat per superar tots els entrebancs que ha trobat en la seva carrera".

Per arribar als Jocs, la Núria ha hagut de picar pedra, ja que va tornar a quedar fora de l'equip espanyol per una qüestió d'edat. S’apostava per esquiadores més joves. "A vegades penso que tot ha costat massa", admet l’esportista, condemnada a aconseguir la marca mínima tota sola, sense el suport federatiu. A més, va patir lesions. "Vaig trencar-me l'espatlla i em van operar el juny de l’any passat, després d’una caiguda, i en cap moment m’ha suposat un problema. Al novembre vaig tenir un problema al peu i em va fer molt mal al principi però quan vaig tornar a esquiar també va respondre molt bé. En aquest sentit estic contenta", explica. L’objectiu, però, l’esperonava a no defallir. "Tot ha anat enfocat a ser olímpica. De fet, quan m'he lesionat, quan m'he quedat fora de l'estructura de l'equip nacional o quan m'he buscat la vida per tenir un equip sempre he pres les decisions pensant en aconseguir la classificació per a uns Jocs", diu. Anys de sacrificis que l’han alliberat, ara que ja és a la Xina. "Estic contenta, ara toca disfrutar", diu Pau, que serà l’única representant espanyola en les proves d’esquí alpí. Disfrutar, però competint, ja que la Núria sempre vol més: "El meu dorsal estarà fora dels trenta primers, i l’objectiu és posar-me entre els trenta primers a la primera màniga. Així a la segona màniga, quan s’inverteixi l’ordre de sortida, podré sortir més endavant i aprofitar-ho per fer una bona baixada per intentar entrar entre les quinze o vint primeres", explica.

Una dona que va arribar a tenir el suport dels veïns de Ribes de Freser, que van fer una campanya als locals del poble i a les xarxes per recollir diners per ajudar-la a pagar els llargs viatges. I el viatge més llarg és aquest, fins a la Xina, on per fi debutarà com a olímpica. “Estic entrenant-me molt bé i adaptant-me a les condicions de les pistes d’aquí, que són diferents de les que estic acostumada. La neu està molt dura, sembla que pot aguantar bé per a totes les esquiadores. Si la neu aguanta bé em veig capaç de fer un molt bon paper en les dues mànigues. Tinc moltes ganes que arribi dilluns i poder donar la meva millor versió”, explica.

Aquesta matinada, quan baixi per primer cop la pista xinesa, la Núria no estarà sola. Al Cinema Catalunya de Ribes, els seus veïns l’estaran animant. “La seva és una autèntica història de superació i repte personal com a dona i com a esquiadora i, per tant, sempre tindrà Ribes al seu costat donant-li suport en la seva carrera esportiva", diu Mònica Sanjaume i Colomer, alcaldessa de Ribes de Freser.