Obesitat global
BarcelonaLa humanitat està aconseguint reduir cada cop més la fam al món, però alhora, i paradoxalment, l'alimentació desequilibrada s'està disparant de manera alarmant, amb la qual cosa l'obesitat ja no és només un problema dels entorns urbans dels països industrialitzats, sinó també de les àrees rurals d'arreu, especialment dels països en vies de desenvolupament o amb un baix nivell de renda. En quaranta anys (del 1975 al 2016), el problema s'ha generalitzat, segons un ampli estudi internacional que acaba de publicar la revista 'Nature' després de fer un seguiment a 112 milions de persones en 200 països. La ràpida expansió, sobretot en les tres últimes dècades, dels productes processats i ultraprocessats, juntament amb la generalització de l'estil de vida urbà també a les zones rurals (mecanització de la feina, sedentarisme, mobilitat en vehicle), són les causes d'aquest veloç augment global de l'obesitat, que de fet s'ha disparat més on la intuïció fa pensar que no toca: a les zones pobres del camp.
En els últims anys els experts ja havien alertat que la població més exposada als mals hàbits alimentaris que poden conduir a l'obesitat eren els ciutadans empobrits i mal informats de les àrees urbanes del Primer Món. Doncs això ara ha canviat. Ja no són els més afectats. Els han passat al davant les poblacions rurals que viuen en condicions difícils: també elles acaben accedint a una alimentació perillosament desequilibrada. En el seu cas, han passat de la desnutrició a la malnutrició gairebé sense solució de continuïtat. De fet, la bona alimentació és cada cop més un privilegi exclusiu de les classes mitjanes i altes urbanes, culturalment formades i, per tant, amb voluntat i capacitat per accedir a una gran varietat de productes sans i cars, uns col·lectius que han fet seves les noves tendències del quilòmetre zero, l''slow food' i les etiquetes 'bio' i 'eco', a més d'interioritzar la necessitat de fer exercici físic.
A més de constatar aquesta nova frontera de la desigualtat, que es concreta en un increment mitjà del pes que és el doble a les zones rurals que a les ciutats, l'estudi en qüestió també fa èmfasi en el fet que són les dones les que han vist augmentar més el seu índex de massa corporal (IMC), i que per tant són més proclius a patir algun grau d'obesitat. L'excés de calories, doncs, ja ha esdevingut pràcticament un problema humà universal. La solució a aquesta epidèmia no és senzilla: demana alhora un canvi cultural i un canvi en el model de la indústria alimentària, un doble canvi que s'ha de fer globalment perquè resulti efectiu. De la capacitat que tinguem de donar resposta a aquest repte en depèn no només la nostra salut col·lectiva, sinó també la viabilitat mediambiental planetària (és insostenible un consum tan elevat de calories per part d'una població mundial creixent) i la sostenibilitat dels nostres sistemes sanitaris, ja que, més enllà de l'evident plaga de l'obesitat, moltes malalties tenen el seu origen en una alimentació desequilibrada.
