Fer oblidar Alves: un repte majúscul per a Sergiño Dest

BarcelonaCom a mínim fins demà no hi haurà anunci oficial del fitxatge de Sergiño Dest pel Barça. L’acord entre el club blaugrana i l’Ajax per la fórmula del pagament del traspàs –una mica ara i la resta a partir de l’estiu que ve– encara no és total. Sí que sembla molt més clar que el carriler holandès d’origen nord-americà costarà uns 25 milions d’euros, cinc menys dels que ha deixat la recent sortida de Nélson Semedo al Wolverhampton. I com que la quantitat ja està pactada i l’acord amb els agents del jugador també està tancat, és probable que Dest, que ja és a Barcelona, passi reconeixement mèdic abans de la comunicació oficial del seu fitxatge, de posar-se a les ordres del seu nou tècnic, Ronald Koeman, que l’espera amb candeletes, i de ser presentat. “Així avancem feina mentre resolem els últims serrells”, apuntaven ahir a la tarda fonts del Barça.

Dest, de 19 anys, aterrarà al Camp Nou per competir amb Sergi Roberto al lateral dret, una posició que des de la sortida de Dani Alves (vuit temporades, 390 partits, 21 gols i 82 assistències) no ha tingut un dominador clar i ha perdut influència en el joc culer. Semedo va arribar a l’equip com a teòric substitut del brasiler però, tot i ser especialista en la demarcació, mai va oferir més garanties que un migcampista reciclat com Roberto. “Era un bon lateral que no encaixava en l’escena Barça. Era ràpid i atacava molt bé a l’espai, però no s’associava bé amb Messi ni sabia acumular rivals. En un altre context hauria lluït molt més”, analitza Damià Abella, exlateral culer, sobre el jugador portuguès.

L’olotí, que ara fa de comentarista televisiu, conclou que aquestes limitacions de Semedo són les que han provocat que Roberto hagi sigut la solució més fiable per al carril dret durant els últims anys: “El Sergi entén molt bé el joc. Sap ocupar la banda quan Messi s’allotja al mig del camp i és molt net en la sortida de pilota”. Ara bé, li troba un asterisc: “Els fonaments defensius”. En aquest sentit, Gaizka Mendieta, ex del Barça amb inicis com a lateral dret al València, va encara més enllà i opina que les dificultats que té el de Reus a l’hora de replegar en camp propi fan que sigui “un recurs d’urgència” per jugar en la posició que, paradoxalment, més li ha tocat ocupar al primer equip. “Després d’Alves ha sigut sens dubte qui ho ha fet millor, però les seves característiques queden curtes per al que demana la demarcació”, afegeix l’exjugador basc.

I és que per a Mendieta un lateral dret del Barça “ha de ser defensor i alhora migcampista, ha de crear espais i superioritats en atac i alhora tenir prou recorregut i físic per complir funcions en defensa”. Un perfil que quadra bastant amb la definició que Abella fa del que aportava Alves en els seus millors temps: “Recorria amunt i avall la banda, des d’on també iniciava el joc i era capaç d’associar-se constantment amb Messi mitjançant passades curtes”. Tot plegat dibuixa una barreja entre els punts forts de Roberto i els de Semedo. I, al mateix temps, un repte majúscul per a Dest, que signarà per cinc temporades i està cridat a augmentar el nivell de la demarcació després de tres anys d’equilibris i reconversions.

La banda esquerra, més prolífica

Sobre l’adaptació de l’internacional neerlandès, Abella és optimista. “Crec que serà atrevit. No és dels joves que es fan petits davant la responsabilitat. Pot donar molt en la sortida de pilota, però sobretot en l’últim quart de camp, gràcies a la seva capacitat de superar rivals en l’un contra un”, preveu l’exjugador català, que fins i tot es llança a fer un símil amb futbolistes més coneguts per explicar quin tipus de lateral és Dest: “Jordi Alba i Marcelo han dominat la posició a Europa en els últims anys però són molt diferents. Dest és més com Marcelo, perquè té molta capacitat per sortir de la pressió i per expressar-se en atac a través de la conducció i del regat”. D’altra banda, Abella albira que l’holandès té qualitats per relacionar-se amb el futbolista pel qual passa tot el torrent ofensiu de l’equip. “Dest serà capaç de teixir complicitats amb Messi. Al Leo li agraden els jugadors que donen continuïtat a la jugada, com s’està veient amb Trincão en els primers partits o amb Alba i Ansu Fati des de fa més temps”, diu.

Mendieta és més prudent que Damià amb els apriorismes sobre el nou fitxatge del Barça –admet que l’ha vist jugar poc–, però sí que li recomana ser “viu” a l’hora de saber trobar el moment per disparar-se en atac, sobretot perquè la tendència de l’equip en els últims temps és bolcar-se cap a la banda esquerra, on Alba busca constantment les desmarcades i genera moltes ocasions de perill. De fet, un moviment en vertical del jugador de l’Hospitalet va originar el primer gol l’altre dia contra el Vila-real, obra d’Ansu Fati. Davant dels groguets, la banda esquerra va ser l’epicentre dels atacs culers. Així ho demostren les dades de participació dels dos laterals que va alinear Koeman. Alba va tocar 114 vegades la pilota, va fer 88 passades i va centrar en sis ocasions a l’àrea. I en contrast, a la dreta, Roberto va intervenir 71 cops, va donar 54 passades i només va fer dues centrades a l’àrea que defensava Asenjo. Fer l’equip més simètric també serà un dels reptes de Dest al Barça. Si és capaç de fer-se visible, elevarà el nivell al lateral dret i, qui sap, potser arribarà el dia que farà oblidar Dani Alves.