Obradovic, un llop que et devora si no el mossegues

BarcelonaEl Dream Team dels Estats Units que va aconseguir la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona està considerat com el millor equip de bàsquet de la història. Un dels pocs conjunts que podria haver-li discutit la victòria és la selecció iugoslava que l’any 1990 es va proclamar campiona del món a l’Argentina. Entrenat per Dusan Ivkovic, el combinat comptava amb jugadors com Drazen Petrovic, Toni Kukoc, Vlade Divac... i Zeljko Odradovic. “Aquest combinat iugoslau potser és l’equip que s’ha desenvolupat millor en atac posicional de la història del bàsquet FIBA. Un joc lliure basat en els dos contra dos i en la multidirecció ofensiva de Zdovc, Petrovic i Kukoc, que s’intercanviaven la responsabilitat d’iniciar les situacions en estàtic. Els espais generats per Paspalj i les possibilitats que obria Divac es traduïen en un espectacle esplendorós, un cant a la bellesa i a l’harmonia protagonitzat pels mateixos homes que un any abans havien realitzat una oda a la velocitat i al vertigen”, recorda Juanan Hinojo, autor del llibre Sueños robados.

Iugoslàvia va aconseguir la medalla d’or eliminant els Estats Units a les semifinals (99-91) i superant la Unió Soviètica a la final (75-92) del campionat disputat a l’Argentina. El veterà Zeljko Obradovic va fer una mitjana de 4,5 punts. Un any després, havia de disputar l’Eurobàsquet de Roma 1991, però va abandonar la concentració de la selecció iugoslava per convertir-se en l’entrenador del Partizan. “El base se’n va anar a dormir com a company d’equip de Djordjevic i Danilovic i es va despertar com el seu nou entrenador”, recorda Hinojo. Aquell dia va començar a gestar-se una trajectòria única.

La metamorfosi del parquet a la banqueta va ser molt efectiva i Obradovic, que ahir es va proclamar campió de l’Eurolliga amb el Fenerbahçe (80-64), acumula nou títols de la màxima competició europea amb cinc equips diferents: el Partizan, el Joventut, el Madrid, el Panathinaikòs i el Fenerbahçe.

“Hereu d’Aza Nikolic”

“Obradovic és un genuí representant de l’escola iugoslava d’entrenadors, el moviment que va marcar el bàsquet europeu dels anys noranta, i hereu directe del mestre Aza Nikolic”, assegura Hinojo, que destaca les habilitats del tècnic. “La final four és l’especialitat predilecta de l’entrenador serbi, que ha aixecat el títol nou vegades amb cinc equips diferents. La seva capacitat per incrementar el nivell de joc dels seus homes en els instants decisius l’ha convertit en el llop que tot aspirant a la glòria ha d’espantar en un moment o altre del seu trajecte. Si no el mossegues, et devora”, diu aquest especialista en el bàsquet balcànic.

El tècnic de Cacak, que té casa a Alella, va convertir el Fenerbahçe en el primer equip turc que aixeca una Eurolliga. L’èxit contra un combatiu Olympiacos, a més, va arribar a Istanbul, ciutat que va embogir amb el títol de Bogdan Bogdanovic, Ekpe Udoh (MVP de la final) i companyia.

Desanimat per l’eliminació de divendres, el Reial Madrid va ser desfigurat pel CSKA de Moscou en el partit pel tercer lloc (70-94).