La col·lecció d'art censurat de Tatxo Benet

LleidaLa censura no hi entén d’orígens ni localitzacions: l’alcalde la ciutat belga de Middelkerke va prohibir el 2006 que s’exposés al Museu Donkenput una escultura satírica de Saddam Hussein de l’artista txec David Cerny perquè la considerava massa “explosiva”. Sí que es pot veure a La Panera de Lleida perquè la va comprar el col·leccionista i cofundador de Mediapro Tatxo Benet per a la col·lecció d’art censurat que va començar el 2018 amb l’obra de Santiago Sierra retirada de la fira Arco Presos políticos en la España contemporánea. L’amplitud i la penombra de la sala de La Panera encara fan l’obra de Cerny més colpidora: el ninot del dictador iraquià sura en calçotets i amb les mans lligades a l’esquena en un tanc ple d’un líquid dens i blavós. L’obra porta per títol Shark [Tauró] i, d’una banda, evoca les obres amb animals escorxats de Damien Hirst i, de l’altra, com Saddam llançava els dissidents als taurons.

“En principi no tenia pensat fer una exposició sinó que la meva intenció era buscar un lloc permanent –explica Benet–. Amb només dos anys i mig la col·lecció té més d’un centenar de peces, això parla per si mateix de l’abast i la importància desoladora que té la censura en el món de l’art”. Abans de La Panera, Benet va muntar la col·lecció durant un cap de setmana per mostrar-la a un grup de la Smithsonian Institution i es va produir una situació xocant amb una altra de les obres exposades, el vídeo del nord-americà David Wojnarowicz A fire in my belly, evocador de l’estat d’ànim de l’artista quan estava malalt de sida: el director d’un museu dependent de l’Smithsonian, la National Portrait Gallery de Washington, havia ordenat que el retiressin el novembre del 2019 arran de la polèmica que s’havia desfermat.

L’exposició, que es pot visitar fins al 10 de gener, porta per títol Línies vermelles. La censura en la col·lecció de Tatxo Benet. Entre les altres obres exposades hi ha el conegut Franco dins una nevera de refrescos d’Eugenio Merino que va encendre la Fundación Francisco Franco quan es va mostrar a Arco, el grup escultòric d’Ines Doujak amb Joan Carles I sodomitzat que va provocar un terrabastall institucional al Macba el 2015 i el portafolis de fotografies eròtiques de Robert Mapplethorpe que va ser polèmic als Estats Units i després a tot arreu on s’ha exposat. El museu no ha pres mesures extraordinàries per exposar les peces, però sí que podria fer-ho segons les reaccions que hi hagi quan s’inauguri la mostra dissabte. L’Associació d’Advocats Cristians de Navarra va fer una crida per traslladar-se a Lleida per boicotejar l’exposició i en el passat van advertir que presentarien una demanda cada vegada que s’exposés Amén, d’Abel Azcona, que consisteix en la paraula pederàstia escrita amb hòsties consagrades. Si no és pels Advocats Cristians, podria ser que una altra obra de l’exposició aixequés polseguera dissabte a Lleida, ja que serà quan començarà a circular el cotxe amb adhesius feixistes de Núria Güell i Levi Orta. “No ens interessa que aquesta exposició sigui un esquer de la censura sinó que amb les obres volem reflexionar sobre els seus camins”, diu Cèlia del Diego, directora de La Panera i comissària de la mostra juntament amb el director de Censored, Benito Padilla, per a qui la col·lecció és “única al món, universal, plural i transversal”.

Com que les obres censurades sovint cauen en l’oblit, Tatxo Benet i Benito Padilla treballen en la creació d’un centre de documentació de la col·lecció, mentre segueixen buscant una seu estable per a la col·lecció preferiblement a Barcelona, però estan oberts a altres llocs. “El món de la censura és molt vast i aplega formes molt diverses i se censura per diferents motius”, diu Benet. L’impacte de la censura també pot ser comercial. “Sempre hem trobat que moltes de les obres que han estat censurades han agafat un caire d’obres maleïdes i es perden als tallers dels artistes, i una part de la nostra feina ha sigut tornar-les a la llum pública”, subratlla.

Taxto Benet va dipositar Presos políticos en la España contemporánea al Museu de Lleida fins que els presos polítics siguin lliures. Ara hi exposa quatre obres més que no van ser censurades però que sí que parlen de la censura: Deletrix, de Joan Fontcuberta; Guernica. Picasso comunista, de Daniel García Andújar; Inscripcions i quatre barres damunt arpillera, d’Antoni Tàpies, i els materials relacionats amb el monumental Partenó dels llibres prohibits, de Marta Minujín. “Quan se censura no només s’està atacant una obra, sinó també la llibertat d’expressió de tots els artistes”, conclou Benet.

Aquestes són algunes de les obres més destacades de la col·lecció.

'Presos políticos en la España contemporánea', de Santiago Sierra

Tatxo Benet va començar la col·lecció Censored el 2018 després de l'enrenou que va provocar la retirada de l'estand de la galerista Helga de Alvear a Arco d'aquestes 24 fotografies que representen 74 presos polítics espanyols amb el rostre censurat. En lloc de l'obra de Santiago Sierra la galerista va exposar una sèrie de fotografies de l'alemany Thomas Ruff. Després de ser retirada, es va poder veure en nombrosos museus catalans i va tornar a Madrid coincidint amb l'edició d'Arco del 2019. Aquesta obra i quatre més que parlen sobre la censura estan exposades al Museu de Lleida.

'Not dressed for conquering', d'Ines Doujak

Aquesta és probablement la peça que va aixecar més polseguera: el llavors director del Macba, Bartomeu Marí, va intentar que no s'exposés el març del 2015 perquè hi apareix el rei Joan Carles aparentment sodomitzat i va acabar sent destituït després que ell mateix destituís el conservador en cap del museu, Valentín Roma, i el cap de programes públics, Paul B. Preciado. Malgrat tot, l'exposició va obrir pocs dies després i Paul B. Preciado i Valentín Roma van ser indemnitzats.

'Statue of a girl of peace', de Kim Eun-sung i Kim Seo-kyung

Aquesta escultura és un homenatge a les joves esclaves que van servir als soldats japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Va formar part d'una exposició a la prefectura d'Aichi amb obres que havien sigut polèmiques i el governador la va tancar després de rebre queixes. La primera d'aquestes escultures es va realitzar per instal·lar-la davant l'ambaixada del Japó a Seül, però el Japó es va negar a donar una compensació econòmica per crear una fundació per ajudar aquestes dones si no retiraven l'escultura. Malgrat tot, ara estan considerades com un monument de pau i ja n'hi ha més d'un centenar a Corea.

'Always Franco', d'Eugenio Merino

El ninot de Franco dins una nevera de refrescos va aixecar polseguera a l'edició de la fira Arco del 2012: la Fundación Francisco Franco va denunciar l'artista perquè consideren l'obra "una intromissió il·legítima en l'honor" del dictador, i el que va ser alcalde de Madrid i president d'Ifema José María Álvarez del Manzano va lamentar que no l'haguessin retirat. Però totes les demandes van ser desestimades en pro de la llibertat d'expressió. La polèmica institucional es va prolongar quan el president de la Fundación Francisco Franco, Jaime Alonso, va celebrar que Eugenio Merino no exposés a l'edició posterior de la fira, i Eugenio Merino i Santiago Sierra es van venjar de la censura amb el ninot del rei Felip VI.

'Con flores a María I', de Charo Corrales

Només cal veure el tall que li van fer de dalt a baix en una exposició a la Galeria de Presidència del Palau de la Mercè, a Còrdova, per entendre la polèmica que va generar. Aquest fotomuntatge és un autoretrat de l'artista i evoca la Immaculada Concepció de Murillo. Corrales va voler denunciar les imposicions que pateixen les dones des de fa segles.

'McJesus', de Jani Leinonen

Aquesta obra de Jani Leinonen ha patit un dels actes de censura més recents: l'alcaldessa de Haifa (Israel) va cedir després d'una setmana de pressions i va ordenar-ne la retirada el gener de l'any passat de l'exposició col·lectiva Sacred goods, amb peces amb què els artistes participants denunciaven els estralls de la societat de consum amb imatgeria religiosa. En una altra obra la Mare de Déu i Jesucrist crucificat estaven caracteritzats com la nina Barbie i Ken.

'Piss Christ', d'Andres Serrano

Com expliquen des de la col·lecció Censored, aquesta fotografia d'un crucifix de plàstic submergit en orina ha estat sovint acompanyada d'actes vandàlics: l'atac més important es va produir el 2011 a la Galeria Lambert quan uns activistes catòlics van destruir parcialment un exemplar de la fotografia. També en van fer malbé una altra, L'església, en què es pot veure una monja amb les mans a la falda. Després dels fets el museu de la ciutat va exposar les fotografies tal com van quedar, cosa que va provocar protestes, amenaces i la intervenció del bisbe d'Avinyó. Piss Christ va tornar a ser censurada el 2015 al festival Photolux de Lucca.

'Piège à loup', d'Amina Benbouchta

Piège à loup [Parany de llop] és una de les tres peces que van ser retirades de la mostra inaugural del Museu Mohamed VI d'art modern i contemporani de Rabat el 2014. Evoca "la submissió i la impotència de tots aquells que estan atrapats pel poder i la corrupció" amb un parany per a animals damunt un luxós coixí tradicional marroquí, com si fos un objecte molt preuat. Després de la inauguració van incorporar les altres dues obres però Piège à loup no es va escapar de la censura.

'Suite Carmona', de Jordi Benito

L'Institut per a la Conservació de la Naturalesa (Icona) va fer que la Guàrdia Civil retirés aquesta obra de l'estand de la Galeria Carles Taché a l'edició d'Arco del 1994 perquè inclou una àguila imperial dissecada, una espècie protegida la comercialització de la qual està prohibida. L'artista va col·locar al lloc on era una polaroid de l'obra i un text que explicava què havia passat. La Guàrdia Civil els va tornar l'obra quan va acabar la fira.

Als Estats Units els fills de la galerista Ileana Sonnabend van viure una situació semblant el 2012 amb Canyon, un assemblatge de Robert Rauschenberg que inclou una àguila calba, que també està prohibida per les lleis. Com que no la podien vendre i havien de pagar impostos per tenir-la, la van donar al MoMA a canvi de no tributar 41 milions de dòlars.

'La Revolución', de Fabián Cháirez

Els familiars d'Emiliano Zapata van amenaçar amb denunciar l'artista Fabián Cháirez i la directora de l'Instituto Nacional de Bellas Artes mexicà perquè consideraven "denigrant" aquest retrat en què apareix nu, amb un barret rosa i sabates de taló. L'obra es va poder veure en una exposició titulada Zapata después de Zapata i el desembre de l'any passat un grup de persones es van manifestar dins el Palau de Belles Arts exigint que la retiressin. També es van manifestar un grup d'activistes LGTB+ i van aconseguir que la pintura no fos retirada.

'Deletrix', de Joan Fontcuberta

Tatxo Benet va adquirir a la Galeria Àngels Barcelona la sèrie completa del projecte Deletrix, formada per 32 imatges i una publicació amb totes elles i textos d'autors com Salman Rushdie. L'obra es remunta a una troballa fortuïta en una biblioteca històrica de la Universitat de Salamanca, on Fontcuberta va obtenir el permís per fotografiar llibres censurats. L'artista la va exposar a l'Arts Santa Mònica en una mostra organitzada pel Pen Club Internacional i denunciava que la censura és "dolorosa" i que actualment el món digital ha sofisticat la manera per impedir l'accés als continguts que es volen censurar. Aquesta peça està exposada al Museu de Lleida.