La via Òmnium o la via ANC?
BarcelonaNo només hi ha diversitat estratègica entre els partits independentistes i, més en concret, a l'interior del Govern entre JxCat i ERC, sinó que també hi ha vies cada cop més clarament diferenciades entre les grans entitats de la societat civil. Cada cop es fan més evidents i explícites les maneres no coincidents d'afrontar el moment polític català entre Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en aquesta allargada i difícil etapa de digestió postreferèndum.
En la línia de sumar el màxim de voluntats al voltant d'una unitat inclusiva, aquest dimecres l'entitat presidida des de la presó per Jordi Cuixart ha llançat el manifest Amnistia ara, entre els firmants del qual hi ha intel·lectuals i personalitats de totes les sensibilitats ideològiques del sobiranisme, des dels sectors més conservadors fins als comuns i la CUP. Òmnium emmarca aquesta nova campanya en la plataforma Som el 80%, nascuda des de la mateixa entitat i amb la qual aspira a crear un gran front democràtic contra la repressió i en defensa dels drets i llibertats bàsics, inclòs el dret a decidir. Per contra, l'ANC es mou en un altre paradigma: tal com informem en primícia a l'ARA, la direcció de l'Assemblea ha enviat a les seves territorials una proposta de full de ruta que inclou la petició als partits polítics que incloguin en els seus programes per a les pròximes eleccions catalanes un "compromís explícit" amb la via unilateral. De fet, en les passades eleccions espanyoles la direcció de l'ANC ja va demanar que es votessin llistes que apostessin sense ambigüitats pel bloqueig del Congrés, és a dir, per no investir cap president. A més, l'ANC també rebutja la idea de desobediència civil defensada per Òmnium i Cuixart perquè entén que suposa acceptar el marc polític espanyol.
Aquesta diferència estratègica entre les dues entitats que han liderat la societat civil durant el Procés mostra les dificultats de l'independentisme per buscar un discurs alhora realista i il·lusionador que li permeti sortir del marc de la repressió i la resistència. En tot cas, fins ara l'aposta d'Òmnium ha estat més premiada pels ciutadans: de fet, l'entitat no ha fet més que créixer en socis, fins als més de 180.000 actuals. L'ANC, en canvi, a mesura que ha radicalitzat el seu discurs ha vist com s'anava reduint el seu entorn: actualment té 44.177 socis al corrent de pagament. El fet que cada cop hagi explicitat més les seves preferències partidistes li ha restat transversalitat i ha fet que afloressin al seu si fortes tensions.
L'aposta d'Òmnium, doncs, connecta millor amb la majoria social del país perquè situa el terreny central de la seva acció en els grans consensos, buscant sempre el diàleg intern en la societat catalana, dins del sobiranisme i més enllà, sense exclusions. Ho fa des de la solidaritat amb els presos i exiliats, sense renunciar a la desobediència. I ho fa, també, respectant l'estratègia de totes les formacions polítiques.