Un altre futbol és possible? A Olot sí

Dels 80 equips de la Segona B, 45 no han presentat els comptes econòmics l’última temporada. Dels altres 35, 17 tenen pèrdues. En queden 18, la major part filials o clubs que han jugat a Primera o Segona. Només hi ha un club que no hagi jugat mai en el futbol professional amb beneficis: la Unió Esportiva Olot. El seu president, Joan Agustí Alfara, defensa, amb fets sobre la taula, que un altre futbol és possible. En una xerrada a l’Ateneu Barcelonès, Agustí va anar exposant el futbol que somia, l’esport pel qual es lluita en una ciutat, Olot, on han passat de tenir un equip enfonsat a somiar en un possible ascens a Segona A. Seria un pas més en el creixement d’un entitat que va arribar a caure, entre deutes, a la Tercera Divisió territorial.

L’Olot, un club que va començar a donar puntades de peu a una pilota quan els joves locals es deixaven seduir per l’esport dels estiuejants de Barcelona -alguns d’ells fundadors del Barça, com Joan Gamper-, proposa sentit comú en un esport negoci que trenca somnis a les ciutats catalanes. La segona ciutat catalana, l’Hospitalet, té el primer equip a Tercera, on també juga el Terrassa, el club gran de la tercera ciutat. Una població, Terrassa, que aquest any té derbi, per la presència del San Cristóbal al mateix grup que l’equip vermell. Badalona i Sabadell, la quarta i la cinquena ciutats per habitants, tenen els clubs a Segona B, patint per trobar l’estabilitat. En un futbol ple d’aventurers que compren clubs a l’estranger sense cap mena de sentiments, gastant, arruïnant i fugint, el futbol català necessita referents com l’Olot. El Girona viu el seu millor moment en part gràcies al capital estranger, de la mà del City, i el Nàstic baixarà a Segona B el mateix any de la fallida del Reus.

L’Olot és el cas més semblant a projectes com l’Eibar o el Leganés, que demostren que amb seny pots tenir un club a Primera o Segona, a prop d’equips gegants. Si Madrid i el País Basc tenen tants equips a Primera (gairebé el 50% de la Lliga entre les dues comunitats), ¿per quina raó Catalunya no pot aspirar a més? L’Olot no permet a ningú tenir més del 10% de les accions, obliga els directius a assegurar que el club no tindrà pèrdues i juga amb el 80% dels futbolistes de comarques gironines o Osona. Cuida el futbol femení, la lluita social i aspira a seguir creixent amb un discurs que reivindica el talent de casa. ¿Un altre futbol és possible? Amb gent que estima el futbol i la terra, segur que sí.