Orwell es va quedar curt...
Catedràtic Ciència Política (ub)Estàvem avisats de fa temps. Per exemple, el juliol del 2010 el Washington Post publicava una sèrie de tres reportatges, de Bill Arkin i Dana Priest, sobre la nebulosa dels serveis secrets i la comunitat d'intel·ligència als Estats Units que allà van tenir molt ressò, però el treball de recerca era tan meticulós, i les garanties del diari tan sòlides, que no va haver-hi cap acció legal del govern, ni cap desmentiment oficial. Explicaven, per exemple, que fins a 1.271 agències del govern i 1.931 societats privades subarrendades, s'ocupaven "de la indústria de la seguretat nacional". 854.000 persones tenen la certificació federal d'accés a documentació secreta i, en concret, un garbuix de quasi una vintena d'agències federals ocupen la primera fila.
La gent del carrer pot pensar que hi ha l'FBI i la CIA i prou. Però hi ha una selva de sigles: el DoD (Departament de Defensa), la DIA (Agència d'Intel·ligència de Defensa), l'ODNI (Oficina del Director Nacional d'Intel·ligència) -que dirigeix 16 agències però no la CIA ni l'FBI-, l'NCTC (Centre Nacional de Contraterrorisme) i un llarg etcètera.
Els darrers esdeveniments porten a dues o tres grans preguntes. En un estat de dret (com a model institucional indispensable per parlar de règim democràtic) ¿és acceptable que camps d'actuació de l'executiu, en matèria de seguretat però també de drets fonamentals, siguin totalment opacs, hermètics, a tot tipus de control legal, temporal, judicial o de l'opinió pública? La resposta hauria de ser "no".
Seguretat o llibertat
¿És legítim acceptar que l'única garantia és la que dóna el mateix poder executiu? Ni parlar-ne. ¿Es pot evacuar el debat dient: "Oh, és que o hi ha seguretat o hi ha llibertats civils"? Ni parlar-ne. I un tema molt greu, ¿és acceptable que el govern dels Estats Units, el seu president, com a tota explicació digui als seus ciutadans: "No es preocupin, no espiem nord-americans o estrangers residents als Estats Units". Increïble, però cert. La cosa més preocupant és que sembla confirmar-se una deriva en la tradició constitucional dels Estats Units: la noció de drets fonamentals, i sobretot llurs garanties, s'apliquen només a ciutadans nord-americans i al territori dels Estats Units. I fora?
De Guantánamo fins a les recents informacions sobre l'ús de drones (avions no tripulats), l'anomenada guerra contra el terror sembla voler justificar qualsevol cosa. Però, darrer argument de tot règim amenaçador: "No es preocupi, si vostè no ha fet res de dolent, no ha de preocupar-se". Orwell, visionari fora de sèrie, es va quedar curt.