El català, 25a llengua oficial de la Unió Europea

El danès, l’eslovè, el búlgar i el letó. I l’estonià, el croat, el finès, l’eslovac i el lituà. I fins i tot l’irlandès i el maltès. Què tenen en comú totes aquestes llengües? Que totes són oficials a la Unió Europea. I encara tenen un altre punt en comú: totes tenen menys parlants que el català.

El nostre és un cas excepcional, únic i singular a Europa. No hi ha cap llengua de les dimensions, de la vitalitat, del pes econòmic i demogràfic del català que no sigui plenament oficial a Europa. Fem-nos-en una idea. El maltès té 400.000 parlants. El finès, 5 milions. I el català? 10 milions. I encara hi ha més. El lituà, l’estonià, el letó o fins i tot el castellà es parlen en un sol estat de la Unió Europea. I el català? A tres: Espanya, França i Itàlia. Ni la quantitat de parlants, ni l’abast del domini lingüístic dins les fronteres comunitàries, doncs, serien un motiu per no ser llengua oficial. I llavors, per què l’irlandès, que només fan servir habitualment el 2% dels irlandesos, sí que pot ser oficial i en canvi el català no? Simple: perquè l'irlandès té un estat membre de la Unió Europea al darrere que li dona suport.

Perquè si el català encara avui segueix discriminat a la UE és per la voluntat política de l’estat espanyol. L’oficialitat del català al club europeu depèn del govern espanyol, que ha de demanar-la al Consell Europeu. I mai no ho ha fet. ¿És lògic que la 14a llengua més parlada de la UE quedi fora de les institucions comunitàries? ¿És lògic que 10 milions d’europeus hàgim de renunciar a l’oficialitat de la nostra llengua? A la Plataforma per la Llengua creiem que és evident que no! No és lògic, no és normal i no és acceptable. I no és només un tema simbòlic ni és només que els nostres eurodiputats puguin parlar en català al Parlament Europeu. Ni tan sols és només que els catalanoparlants no puguem comunicar-nos de manera directa amb les institucions europees: actualment un catalanoparlant no pot fer servir la seva llengua, la 14a més parlada de la UE, per dirigir-se als poders públics europeus que el representen. Només poden fer-ho, i només en algunes de les institucions, els catalanoparlants residents a l’estat espanyol a través d’un procediment extremadament laberíntic, amb l’administració espanyola com a intermediària, que pot durar fins a 4 mesos de mitjana.

Però no és només tot això, ni és només que no ser oficial a la UE comporti la percepció global que el català és una llengua de segona o sense "prestigi". La principal conseqüència de la no-oficialitat és que dificulta l'ús normal de la llengua al propi territori: durant el primer trimestre del 2019, la UE va aprovar 24 disposicions que imposen llengües oficials de la Unió i, per tant, marginen i discriminen la nostra llengua automàticament pel fet de no ser oficial. 'De facto', doncs, imposen l'espanyol, el francès o l'italià. Un exemple: a Catalunya hi havia vigent una llei de la Generalitat perquè el català fos present a l’etiquetatge dels productes alimentaris, però la Unió Europea va aprovar una normativa que autoritzava els estats a imposar les llengües oficials de la Unió –i només les llengües oficials de la Unió– a l’etiquetatge d’aquests productes. Això va comportar, 'de facto', la derogació automàtica de la normativa catalana. Per això, sovint, els cereals de l’esmorzar estan etiquetats en espanyol i en portuguès, però no en català. No és només un tema simbòlic: sense oficialitat, no existeixes!

Per això és una gran notícia que tots els partits, menys el PP i Ciutadans, òbviament, s’hagin compromès amb la Plataforma per la Llengua a impulsar l’oficialitat del català a la UE. Perquè entre aquests partits hi ha el PSC. Perquè el govern espanyol és –i serà– socialista. I és aquest govern socialista qui té la competència per demanar que el català sigui oficial a la UE.

Per tant, entenem que l’oficialitat del català a la Unió Europea és imminent. Perquè tenint en compte que el PSC s’hi ha compromès i que la candidatura del senyor Borrell, militant del PSC, s’ha imposat àmpliament a l’Estat i, per tant, una part del govern espanyol controlarà la delegació espanyola més nombrosa a l’Eurocambra, és qüestió de setmanes que Sánchez impulsi el català com a 25a llengua oficial de la Unió Europea, oi?

Per si un cas, la Plataforma per la Llengua i els seus 19.000 socis estarem a l'aguait i els ho recordarem.