Uns Oscars de mínims

BarcelonaHan calgut 90 edicions de la gala dels Oscars de Hollywood per confirmar que no sempre cal un presentador. Ja ho van provar el 1989 i va ser un fracàs, però la decisió d’enguany pot marcar un punt d’inflexió necessari en el plantejament de futures cerimònies de tota mena. I no necessàriament perquè la figura del presentador o presentadora s’hagi d’abolir per sempre, sinó perquè el daltabaix serveixi com a empenta per reformular els lliuraments de premis, descobrir noves dinàmiques d’un espectacle que s’està anquilosant.

La gala d’enguany, sobretot televisivament, ha estat tan pobra que només es pot entendre com una mena de reset per evolucionar cap a noves idees. Els canvis no sembla que tinguin a veure només amb el format en si, sinó també amb la crisi d’audiència de l’espectacle, la necessitat de fer evolucionar el llenguatge televisiu i fer-lo encaixar amb la tradició de la indústria cinematogràfica.

L’arrencada amb l’actuació de Queen, amb Adam Lambert de vocalista, va servir per començar ambiciosament. Va sorprendre, això sí, que durant l’actuació el realitzador trigués tant a mostrar entre el públic l’actor Rami Malek, que encarna Freddie Mercury a Bohemian rhapsody, i no ho fes fins al final de la cançó. Hauria estat bé veure com observava el suplent. Després es va fer evident que la gala no volia presentador, però sí que necessitava un succedani. La tripleta humorística formada per Maya Rudolph, Tina Fey i Amy Poehler, força bregades en la presentació de gales i cerimònies, va trencar el gel advertint del recurs: “Aquesta gala no té presentador, però ens han posat a nosaltres al començament perquè ho semblem”. Aquesta vegada, més que fer sang amb els assistents, es van acarnissar amb el nou plantejament de la cerimònia i l’invent descartat de donar premis durant les pauses de publicitat.

Va cridar l’atenció, per cert, que en el fragment de cinc segons de pel·lícula per il·lustrar el nominat Sam Rockwell com a actor secundari li pixelessin la boca i li anul·lessin la paraulota que deia en aquell fragment. Més enllà del puritanisme nord-americà que ja no ens sorprèn i l’horari protegit, ¿no hi havia cap altre fragment del film en què no calgués el nyap de la censura?

La durada de la gala semblava enguany una obsessió per donar-hi un aire més televisiu: els fragments de pel·lícula a l’hora d’anunciar els nominats de cada categoria semblaven molt fugaços en els premis menors. Els lliuraments anaven per feina incorporant famosos d’altres àmbits: la tenista Serena Williams, el xef José Andrés i fins i tot el director Gustavo Dudamel, contractat perquè dirigís l’orquestra de Los Angeles en el tema que acompanyava els difunts. Al llarg de la nit la gala va avançar seguint l’estratègia de la simplicitat i amb la realització intentant immiscir-se entre bambolines en l’espectacle per potenciar aquest efecte més realista i menys sofisticat, en què la veu en off va guanyar en importància per agilitar l’espectacle. Però l’absència del presentador no va ser el més greu. Va ser, en general, una gala de mínims en què va acabar sent Julia Roberts la que va enviar la gent cap a casa sense deixar de saludar la seva mare i la de Bradley Cooper. Això sí, no van tenir reflexos per recordar Stanley Donen ni en el vídeo dels morts. La prova que han tocat fons per, esperem-ho, tornar a començar... o plegar per sempre.

El duet de Lady Gaga i Bradley Cooper

Lady Gaga i Bradley Cooper van fer la millor actuació de la nit amb la interpretació de Shallow. El més interessant va ser la realització, que va acabar en un primeríssim pla de Gaga i Cooper acaramel·lats, imitant l’estil amb què Cooper filma les actuacions musicals al film.

Bardem salta els murs lingüístics

En el moment de presentar el millor film de parla no anglesa, Bardem va dir en castellà: “No hi ha fronteres ni murs que frenin l’enginy i el talent”, en clara al·lusió a Trump. Instants abans, l’actor també va atraure les càmeres mentre ballava extasiat We will rock you.

El retorn de ‘Wayne’s world’

L’entrada a l’escenari cridant com bojos deixava clar que Dana Carvey i Mike Myers eren als Oscars fent de Wayne i Garth, els protagonistes de Wayne’s world, que homenatjava Bohemian rhapsody amb l’escena de karaoke en cotxe més famosa de la història del cinema.

Els conillets de Melissa McCarthy

Melissa McCarthy va aportar un punt de bogeria presentant l’Oscar al millor vestuari amb un extravagant vestit d’època amb tot de conillets de peluix cosits i movent-ne un com un titella mentre el copresentador, Brian Tyree Henry, llegia el text.