Qui paga menys, mana menys
Quan, la setmana passada, el Barça va presentar el balanç econòmic de la temporada anterior i el pressupost per a la campanya vigent, el club va declarar que les quotes dels socis suposaven un 2,5% dels ingressos totals de l’entitat. Es dona el cas que els 18 milions d’euros que el Barça va percebre en aquest capítol coincideixen amb el benefici net, després d’impostos, obtingut l’exercici 2016-17. Els comptes blaugranes, així, revelen la incidència minvant dels tradicionals consumidors de futbol, els habituals als estadis, en el negoci d’entreteniment que ha esdevingut el futbol actual. Certament, si es calculen tots els ingressos generats al voltant de les instal·lacions del Barça, sigui dia de partit o no, el capítol resultant suposa un 27% del total, però també inclou visites al museu i tours per l’estadi, activitats fonamentalment adreçades a turistes. La consultora Deloitte, en el seu informe anual sobre els clubs europeus econòmicament més potents, afirma que el Barça obté un 19% dels ingressos en el matchday, en què també s’ofereixen paquets d’ hospitality que no estan a l’abast de totes les butxaques però que són un recurs molt apreciat pel club. L’entitat pot defensar, amb tot, que els socis en són els propietaris, ni que sigui pel fet que escullen cada sis anys qui l’ha de presidir. Però en clubs més humils de la Lliga, constituïts en societat anònima, es fa més visible la dependència d’ingressos no procedents dels aficionats que acompanyen l’equip. Com a mostra, l’Espanyol obté uns nou milions i mig d’euros a través d’abonats i taquillatges, una setena part dels seus ingressos; el contracte de televisió significa al voltant del 70%.
L’estudi de Deloitte també és revelador. Cap dels vint equips europeus més rics té el que recapta durant el dia de partit com a capítol majoritari d’ingressos. Els equips italians (Juventus, Roma i els dos de Milà) són els que menys perceben en aquest concepte, del 12% al 14%, i al mateix temps els que més depenen dels diners televisius. Set de cada deu euros ingressats pel Roma arriben via aquest concepte; per a la Juve i l’Inter, són gairebé sis de cada deu, una xifra semblant a la calculada per a l’Atlètic de Madrid. A Anglaterra, la forquilla del matchday va del 13% del Manchester City al 29% de l’Arsenal, que ofereix, però, les entrades i els abonaments més cars de la Premier. Els clubs alemanys solen rendibilitzar els ingressos comercials: Bayern, Dortmund i Schalke s’acosten al 50% en aquest capítol.
En els últims temps s’han vist llançaments massius de pilotes de tenis a la gespa per protestar per horaris poc familiars o de grups de socis i aficionats que es queixen per la idoneïtat d’un patrocinador. Però els números sentencien fredament que qui protagonitza aquests actes, ara, és la baula feble de la cadena del futbol.
