Els països àrabs tampoc volen repatriar els seus jihadistes
Segueixen l’exemple europeu i també rebutgen els combatents de l’Estat Islàmic
TunisLa proclamació d’un pretès califat per part de l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria el 2014 va exercir d’imant per a uns 45.000 voluntaris provinents de tots els racons del món. Cinc anys després, de les ruïnes d’aquell projecte han emergit diversos milers de persones, entre combatents i familiars, en una mena de llimbs legals. Tunísia és un dels països que compta amb més nacionals en aquesta situació. No en va, va ser una important font de reclutament per als grups jihadistes, que van rebre més de 3.000 tunisians. Temorós del retorn de tantes persones radicalitzades, amb el consegüent risc de seguretat que comporta, Tunis no mostra cap interès en repatriar-los. Aquesta actitud, compartida per la majoria de països europeus i islàmics, ha creat un greu problema d’abast internacional.
L’ONG Human Rights Watch (HRW) ha llançat recentment una campanya en què insta el govern tunisià a fer-se càrrec almenys del centenar d’esposes de combatents i els seus fills -es calcula que són uns 200- retinguts en “sòrdides presons” o camps a Líbia, Síria i l’Iraq. De moment Tunísia només ha repatriat tres nens orfes de Líbia i aviat sis més podrien seguir els seus passos. Tot i que les autoritats atribueixen aquesta xifra escassa a les dificultats logístiques i legals de l’empresa, les ONG creuen que la vertadera raó és la falta d’interès.
Dones i infants
“El meu nebot es diu Zakaria i té vuit mesos. És en un camp amb la seva mare. Els falta de tot: menjar, roba... La mare no el pot ni tan sols alletar perquè està malnodrida”, denuncia Hamida Ben Mohamed, citada en l’informe de HRW. Tot i estar detinguts, ni les mares ni els infants han estat acusats o processats per cap delicte. “Les condicions de vida als camps són molt dures. La comunitat internacional no està donant resposta a aquesta crisi humanitària. Almenys 61 criatures han mort de fred en el trasllat de Baghuz [últim enclavament de l’Estat Islàmic a Síria] als camps”, explica per telèfon Nadim Khoury, responsable de HRW tot just tornat de Síria. En total, es calcula que més de 2.500 dones i nens viuen tancats en aquests camps.
La situació legal dels presumptes milicians de l’Estat Islàmic (EI) capturats és encara més complicada. A l’Iraq són jutjats en processos criticats per la seva manca de garanties i que sovint desemboquen en penes de mort. En canvi, al nord de Síria, a la zona controlada per les milícies kurdes, el combatents es troben reclosos en presons de manera indefinida. “Hem demanat a diversos països que repatriïn els ciutadans perquè aquí, al nord de Síria, no disposem de prou infraestructura legal [per jutjar-los]”, declara Mustafà Bali, el portaveu de les forces kurdes. A més, el territori està sota l’amenaça d’invasió de Turquia, una situació que podria facilitar la seva evasió.
“La nostra proposta és que cal que tots els països repatriïn dones i nens, ja que no representen un perill per a la seguretat. A més, els països amb un estat de dret, com els occidentals, han d’assumir les seves responsabilitats i jutjar als seus tribunals els presumptes milicians”, sosté Khoury. Si s’apliquessin aquestes recomanacions, només quedarien al nord de Síria els nacionals de països on no es respecten els drets humans i que no poden ser repatriats segons la llei internacional. “Per a aquests casos més complicats, caldria trobar algun mecanisme internacional”, afegeix. Els dirigents kurdosirians han demanat que l’ONU creï un tribunal especial.
L’última xifra oficial de milicians jihadistes en custòdia kurda és de l’octubre passat, i ascendia a 800 de 45 nacionalitats diferents. Tanmateix, després dels combats dels últims mesos ja en podrien ser més de 1.700. Només en els últims dies, arran de l’ofensiva contra Baghuz, se n’han entregat 400. Bali, el portaveu kurd, s’ha negat a oferir cap xifra actualitzada i tampoc ha permès visitar les presons dels combatents. Aquesta opacitat podria respondre a la voluntat d’encobrir deportacions il·legals. Segons HRW, alguns presoners han estat transportats en secret al Kazakhstan en avions militars nord-americans, mentre que desenes han estat expulsats a l’Iraq, si bé no tots eren de nacionalitat iraquiana. Washington i els seus aliats podrien estar aplicant el mateix manual que va utilitzar Bush després de l’11-S, que incloïa una xarxa internacional de presons secretes on es practicava la tortura.
