Els països de l'euro rebaixen diferències amb un embrió de pressupost per mitigar noves crisis
L'Eurogrup perfila nous detalls perquè es permeti invertir recursos en països amb dificultats
Brussel·lesEl debat sobre la possibilitat de tenir un pressupost per a la zona euro s'havia convertit en una llarga batalla -més filosòfica que pràctica- entre els països que comparteixen la moneda i que deixava sempre assumptes pendents. Les posicions inicials dels dos blocs (els països nòrdics vs. França, Alemanya i els països del sud) estaven força allunyades i això explica el resultat d'aquest dimecres a la matinada. Els ministres de Finances de la zona euro reunits a Luxemburg han acordat noves línies bàsiques del que només es pot definir com l'embrió del que algun dia podria arribar a ser un pressupost de l'eurozona, amb capacitat real de contrarestar futures crisis. Se l'ha anomenat Instrument Pressupostari per a la Convergència i la Competitivitat (BICC) i neix empetitit i limitat, però l'opció d'ampliar-lo i el fet que reculli la possibilitat que una petita part dels seus recursos es destinin a inversions per a moments de dificultats fa contentes les dues parts.
"No és l'últim pas en aquest llarg viatge cap al pressupost de l'eurozona, però no ho considero un pas simbòlic, sinó que és una eina útil dins el nostre paquet d'instruments financers", reconeixia aquest matí el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, que ha interpretat l'acord com un primer pas per aconseguir un pressupost real de l'euro: "Espero que les discussions que hi ha en marxa permetin que el BICC tingui els recursos necessaris perquè impacti realment en els ciutadans".
Així, els dinou estats de la zona euro han acordat nous detalls que en les últimes reunions havien quedat pendents de tancar (d'on surten els diners i en funció de què s'han d'aportar) i, al mateix temps, en deixen alguns altres d'oberts. Malgrat això, els països que més havien pressionat per aconseguir el que es considera un element clau d'integració europea s'han mostrat satisfets. Abans de la trobada, fons del ministeri d'Economia espanyol eren optimistes perquè els documents de treball recollien les aspiracions clau d'Espanya, però també de França i de la mateixa Comissió Europea: que el mecanisme tingui capacitat de contrarestar xocs econòmics i permeti que els països amb dificultats puguin dedicar els diners que hi haurà al pressupost a inversions i reformes sense que se'ls condicioni a fer més reformes (o retallades). A més, també es demanava que una part dels diners es reservin per a moments d'especial dificultat per a països concrets, amb l'objectiu ideal que, per exemple, quan un país quedi sense marge fiscal (és a dir, amb dèficit) i hagi de retallar, la inversió pública no s'aturi del tot com ha passat en l'última crisi.
En una negociació en què pel camí ha caigut la mateixa paraula pressupost (perquè molesta als uns i no compleix les aspiracions dels altres), els petits avenços assolits aquest dimecres donen satisfacció a les posicions d'Espanya i de França. El pressupost quedarà dins el Marc Financer Plurianual però només serà per als països de la zona euro, i aquests en decidiran la mida, que s'espera que sigui d'uns 17.000 milions d'euros. Però s'hi ha afegit una "clàusula d'ampliació", que és la que permetria fer-lo créixer en un futur, cosa que consola els països més ambiciosos, conscients que la mida de la qual es parteix fa impossible que tingui un impacte real.
Queda per decidir si podrà comptar amb aportacions addicionals com reclamaven França i Alemanya. El que sí que queda recollit és que el 80% dels fons s'aportaran segons la població i el PIB per càpita. I el 20% restant es podrà fer servir de manera "més flexible per reaccionar a reptes específics de cada país, per donar suport a inversions i reformes que són especialment ambiciosos". A més, part dels diners que hi posa cada país pot ser "modulable" o, fins i tot, amb possibilitat de reduir-se a la meitat. És a dir, que pot variar i no dependrà de complir les retallades demanades (com passa amb un pla de rescat), sinó de les necessitats "relacionades amb circumstàncies econòmiques severes".
Aquest era el gran escull per als països nòrdics encapçalats pels Països Baixos, que es resistien a aquesta funció anticrisi exigint que calia assegurar que els fons estiguin ben invertits i ben gastats i, sobretot, exigint que els països que obtinguin fons europeus han de complir les seves obligacions pressupostàries, reduir dèficit i equilibrar els comptes. Però els tambors de recessió sonen amb força i són cada vegada més nombroses les veus que avisen que cal preparar-s'hi.