La pandèmia normalitza la vigilància d’alta tecnologia

BarcelonaDrons sobrevolant carrers de Lloret de Mar i d’Eivissa per caçar ciutadans que se salten el confinament domiciliari. Una plataforma de reconeixement facial en 40 dels supermercats de Mercadona a Mallorca –i a alguns més de València i Saragossa– capaç d’identificar lladres condemnats encara que duguin mascareta. Una start-up catalana, Ctrl4 Enviro, que analitza automàticament imatges de videocàmeres a la platja de Castelldefels per controlar la distància social.

Aquestes notícies, aïllades, fa només pocs anys haurien sigut dignes d’una pel·lícula de ciència-ficció. En canvi, quan van saltar entre la primavera i l’estiu passats ja no van sobresaltar gairebé ningú. Però vistes en conjunt indiquen una tendència que analitza l’informe Vigilancia hi-tech en tiempos del covid-19, que conclou que la pandèmia ha contribuït a “normalitzar i legitimar” l’expansió dels sistemes de vigilància i de control de moviments a Espanya, “probablement de forma permanent i sense eines de rendició de comptes que permetin examinar els possibles abusos de poder comesos per les forces de seguretat”.

El document, publicat per l’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani, l’European Network of Corporate Observatories, el Multinationals Observatory i la cooperativa Shoal, acaba de sortir del forn conjuntament amb dues anàlisis més de la mateixa situació a França i al Regne Unit. Els tres informes identifiquen tendències específiques que la investigadora i periodista Nora Miralles, coautora del que se centra en l’Estat, resumeix així: “A Espanya hi ha més ús de drons per part de les policies locals i d’eines de gestió de les multituds; al Regne Unit s’utilitza molt l’IMSI-catching [rastreig de la presència d’algú en una zona concreta mitjançant falses torres de telefonia] i l’extracció de dades de moviments socials i polítics gràcies a una llei antiterrorista molt invasiva; i a França s’està ampliant el camp del reconeixement facial”.

Drons i antiterrorisme

Si abans del coronavirus els cossos policials estatals i locals tenien reticències a utilitzar drons per a la vigilància, “ara hi ha molta màniga ampla, tot i que no està regulat i no se sap què passa amb les imatges que graven ni com es destrueixen”, alerta Miralles. També assegura que han detectat que la crisi sanitària s’ha aprofitat per implantar el reconeixement facial i les eines de gestió de multituds “amb molta més connivència per part de la població”. “Però abans del covid-19 Espanya ja mostrava una tendència d’aprofundiment en eines de vigilància massiva que encara no estaven regulades”, afegeix la investigadora. Part d’aquests processos estan vinculats a la lluita antiterrorista, de vigilància de moviments socials i contra el moviment independentista.

El document recorda que un extreballador de l’empresa israeliana NSO Group va explicar al digital Motherboard que havien tingut de client l’administració espanyola. Una de les eines estrella de NSO Group, el programa d’intrusió Pegasus, es va fer servir per espiar el mòbil d’activistes i polítics com l’expresident del Parlament Roger Torrent tal com va descobrir Citizen Lab al juliol. L’informe també cita els intents d’infiltració en moviments socials i grups de l’esquerra independentista a través de correus electrònics falsificats que va publicar el quinzenal Directa a l’octubre, que va dur els Mossos a obrir una investigació interna; i recorda que el Govern va contractar el juliol passat a l’empresa israeliana Voyager Labs un sistema per espiar el jihadisme a la xarxa, tal com va avançar l’ARA.

Pel que fa al control del terrorisme a la xarxa, el document també destaca el paper de l’empresa barcelonina Insikt Intelligence, finançada amb fons europeus i que ha desenvolupat els projectes Inviso i Red-Alert –aquest últim, amb la Guàrdia Civil– per, mitjançant la intel·ligència artificial, detectar possibles terroristes a internet. Insikt fa gala a la web de Red-Alert de tenir un consell assessor amb l’excap d’operacions internacionals de la policia israeliana Asher Ben Artzi i l’excap de contraespionatge de la direcció general de Seguretat Exterior francesa Alain Chouet.

L’informe també fa referència a la vigilància vinculada a un moviment que, en general, es considera inofensiu: el de les smart cities. Afirma que són una “excusa” que serveix per recopilar “enormes volums de dades sobre els ciutadans i els visitants sense el seu coneixement”. Els investigadors també recorden que Madrid és la cinquena ciutat europea amb més càmeres de videovigilància en proporció de la població, només per darrere de Berlín, Londres, Viena i Varsòvia. I citen la instal·lació al centre de la capital espanyola de deu càmeres de l’empresa SICE, filial d’ACS, capaces d’alertar la policia “si detecten comportaments «estranys», com un grup de persones corrent”.

En aquest camp el també investigador i coautor de l’informe Carlos Díaz destaca el nom d’una altra empresa: Herta Security, del Grupo Everis. Amb seu a Barcelona, treballa tant a Espanya com a l’estranger. Aquesta spin-off de la UPC, amb oficines a Los Angeles, Ciutat de Mèxic i Montevideo, “va néixer el 2009, però el seu abast internacional és sorprenent”. Amb sis empreses més, participa en un projecte finançat amb fons europeus per implantar “un sistema de vigilància i control basat en la tecnologia 5G i la intel·ligència artificial” que, segons l’informe, pretén “desenvolupar algoritmes per identificar comportaments anòmals” i que es posaran a disposició de cossos policials i de seguretat privada. La Guàrdia civil hi col·labora i ja s’han fet algunes proves.

Miralles afegeix que, fent la recerca, han detectat empreses catalanes que despunten, però també una “penetració creixent” de multinacionals israelianes. A part de NSO Group i Voyager Labs, Díaz cita Anyvision, especialitzada en reconeixement facial i amb sistemes que, afirma, es fan servir als checkpoints de Palestina. Segons l’investigador, “diverses fonts” indiquen que és la que ha desenvolupat el sistema de reconeixement facial de Mercadona. Díaz també subratlla Cellebrite, que amb el dispositiu UFED “és capaç d’extreure dades explotant les vulnerabilitats d’una àmplia gamma de dispositius digitals” i que hauria fet servir la Guàrdia Civil per hackejar el telèfon de l’ex secretari general de Vicepresidència Josep Maria Jové.