Les paparres s'expandeixen a Catalunya: què faig si em piquen?

BarcelonaL'espècie de paparra Hyalomma lusitanicum s'expandeix per Catalunya. L'augment de les temperatures i la proliferació descontrolada d'animals com el conill i el senglar, principals hostes d'aquests petits artròpodes, han propiciat una expansió que es va constatar el 2022 en entorns periurbans a Barcelona i Tarragona. Aquesta espècie en concret, a més, és coneguda per la seva capacitat de dispersió i se l'assenyala com un vector de virus que tenen un gran impacte en la salut pública, com la febre hemorràgica de Crimea-Congo. Ara bé, un estudi recent de la Universitat de Saragossa –avançat per La Vanguardia–descarta la presència de patògens per a humans en aquestes paparres cada cop més presents al país.

¿Ens ha de preocupar, per tant, l'augment de població de paparres? Segons les conclusions de l'estudi, tant a Barcelona com a Tarragona s'han detectat quatre virus d'artròpodes, sense importància sanitària humana o animal, per la qual cosa es confirma la baixa prevalença o, fins i tot, l'absència de perills per a la ciutadania. Aquestes dades, però, no es poden extrapolar a la resta de l'Estat, ja que hi ha diferents condicions ecològiques i climàtiques que influeixen directament en aquests animals. Es tracta del primer estudi metagenòmic per a la detecció de virus en paparres a Espanya; és a dir, han utilitzat la seqüenciació per detectar en un sol assaig els patògens més rellevants presents en l'animal. Això evita fer múltiples proves per a la detecció de cada virus d'interès.

Com les puc evitar?

Si bé la presència de patògens en aquests animals és molt baixa o nul·la, la població de paparres està augmentant a Catalunya. Què cal fer per evitar que ens piquin? En cas de fer activitats a l'aire lliure és important posar-se roba de màniga llarga i evitar el calçat obert, utilitzar repel·lent i, en la mesura del possible, no caminar per zones de vegetació espessa. En tornar de l'excursió cal examinar les mascotes i l'equipament i també el cos per detectar possibles animalons o picades. Segons la conselleria de Salut, les picades no acostumen a ser doloroses i les paparres adherides poden passar desapercebudes, per la qual cosa insisteixen a revisar bé tot el cos.

Si tot i la prevenció et pica una paparra, és fonamental extreure-la del cos com més aviat millor, ja que la majoria de les malalties es transmeten hores després que l'animal s’adhereixi al cos i ingereixi sang. Les autoritats sanitàries també recomanen evitar els remeis tradicionals per extreure-les, com aplicar oli o alcohol, ja que es poden estressar i inocular més patògens, el que incrementa el risc de contraure alguna malaltia. En lloc d'això, cal utilitzar pinces per a l'extracció i no gratar-se la zona de la ferida. Un cop extreta, s'ha de netejar bé la ferida amb aigua i sabó i aplicar-hi un antisèptic, com iode o clorhexidina. Si un mes després de la picada teniu febre, erupció a la pell o algun altre malestar, Salut recomana anar a un centre sanitari.

Febre de Crimea-Congo

La febre hemorràgica de Crimea-Congo és una de les malalties que poden transmetre les paparres. En els últims 11 anys, Espanya n'ha identificat 13 casos, segons el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC). L'autoritat sanitària europea explica que el risc de contraure la malaltia entre les persones que viuen en zones de l'Estat on se sap que el virus és present és baix. Ara bé, també adverteix que el risc augmenta dràsticament quan es duen a terme activitats que poden comportar una exposició a les paparres i demana precaució.