La parella de patinadors sobre gel que va néixer gràcies a un missatge al Facebook

BarcelonaEl primer cop que Adrià Díaz (Barcelona, 1990) va patinar sobre gel va ser a l'aniversari d'un cosí. Era un joc, però l'Adrià va quedar atrapat per la màgia de lliscar sobre el gel. I ara repetirà participació en uns Jocs Olímpics aspirant a fer-se amb un diploma olímpic. Després de l'exercici curt, ocupa la vuitena posició. Díaz va debutar fa vuit anys va debutar en el torneig de dansa en patinatge fent parella amb la madrilenya Sara Hurtado i ara hi torna fent parella professional amb l'anglesa Olivia Smart (Sheffield, 1997), amb qui va contactar via Facebook. "Un amic va dir-me que havia vist al Facebook que l'Adrià i la Sara deixaven de ser parella. I jo buscava parella per patinar, així que li vaig enviar un missatge", explica Smart. El 2015, després d'uns dies patinant plegats, van veure que s'entendrien. I el 2017 Smart ja tenia la nacionalitat espanyola. Per buscar-se la vida, però, no viuen ni a Barcelona ni a Sheffield. Viuen al Canadà, on "hi ha una pista de gel en cada cantonada". Com gairebé tots els olímpics catalans en Jocs d'Hivern, han hagut de marxar a l'estranger perseguint les instal·lacions que no hi ha aquí.

L'Adrià inicialment feia patinatge artístic, però admet que "no era bo amb els salts", així que va pensar en deixar-ho. "El meu entrenador en aquella època em va dir que per què no em buscava una noia i patinava en parella, en dansa. Jo li vaig contestar que no tenia ni idea de què és això. Així que em va fer buscar vídeos perquè veiés què era. En aquell moment, l'única noia que m'agradava com patinava, i que per a mi era la millor, era la Sara Hurtado, així que li vam proposar intentar-ho", recorda. De fet, va caldre convèncer la Federació Espanyola d'Esports de Gel per crear aquesta modalitat, que no existia. "Vam haver de convèncer la Federació perquè apostés per la dansa i contractés un entrenador", recorda el barceloní. Durant els primers anys de carrera, s’havia gastat més de 1.000 euros en poder tenir un vestit prou elegant per sortir a patinar, ja que la indumentària també suma, en aquesta modalitat. Tot, pagat de la seva butxaca.

L'Adrià va marxar a Madrid el 2009, on va viure amb els pares d'Hurtado una època, barrejant entrenaments sobre gel amb el gimnàs i classes de ball. La Federació, que apostava per ells, va contractar l'entrenador britànic John Dull, amb qui van fer un salt de qualitat i van arribar a ser entre les cinc millors parelles júniors d’Europa. Però el 2011 Dull va rebre una bona oferta a Londres i va marxar. Tots dos van prendre la decisió de seguir-lo, però no van adaptar-se mai a la capital britànica. "Les pistes de gel les havíem de compartir amb públic general, el gel no reunia les condicions òptimes per entrenar, la pista era petita...", recordava Hurtado en un acte que va fer a Las Rozas, on resideix. Decebuts, van tornar a Madrid, on durant uns mesos van decidir què calia fer. Ambiciosos, van demanar a la Federació ajuda per anar a viure al Canadà, on uns entrenadors estaven disposats a treballar amb ells a Mont-real. El desembre del 2011, aterraven sota la neu al Quebec. I l'Adrià segueix vivint la major part de l'any allà, entrenant-se amb Marie-France Dubreuil, Patrice Lauzon, Romain Haguenauer i Pascal Denis. "El tècnic i els entrenaments els cobreix la Federació. I després amb les beques que tenim estem donant un respir a les famílies, cosa que fins fa poc no podíem fer", admet Díaz, que ha fet un munt d'esforços econòmics per poder seguir patinant.

La parella Díaz-Hurtado va ser la primera espanyola a arribar a uns Jocs, el 2014 a Sotxi, on van ser tretzens. Però el 2015, després de quedar cinquens a l'Europeu, van decidir que calia separar els camins. El mateix any, la parella campiona del Regne Unit formada per Olivia Smart i Joseph Buckland també decidia separar-se. Mentre a Madrid Sara Hurtado esdevenia la parella professional de Kirill Jalyavin, un patinador rus establert a Espanya, l'Adrià va rebre el missatge de Facebook de l'Olivia i van decidir quedar per patinar junts. Per veure si hi hauria química. "Va ser molt fàcil. Ens van dir que teníem una tècnica de base molt semblant, perquè ella és britànica i el meu primer entrenador era britànic, així que hi havia moltes coses que encaixaven des del principi. I a més estàvem a meitat de temporada, així que no hi havia presses perquè no havíem de competir immediatament. Vam tenir temps per adaptar-nos l'un a l'altre", recorda l'Adrià.

Però en el Mundial del 2017, Hurtado i Jalyavin van ser millors, i es van classificar per als Jocs Olímpics del 2018. La parella que havia obert portes plegada ara competia per separat per anar als Jocs. De companys a rivals. Aquella decepció va ser la gasolina que els calia a Díaz i Smart per preparar-se de cara als Jocs del 2022. "Aquests quatre anys hem treballat molt, tant dins com fora del gel. El nostre principal objectiu era fer créixer la nostra relació com a equip, com a companys que treballen junts cada dia. Aquí ens han ajudat molt els nostres entrenadors i el nostre psicòleg, i crec que és un dels nostres èxits més grans d'aquest cicle: aprendre a gaudir de cada moment com a equip", explica Smart. "Com que durant tant de temps hem estat dos equips i només una plaça per als Jocs Olímpics, és una rivalitat sana en què ens hem empès els uns als altres a ser millors", admet el barceloní. Dit i fet, el 2021 qui va quedar-se amb la plaça per als Jocs van ser ells, havent superat Hurtado i Jalyavin. La cirereta després d'una gran temporada en què van ser quarts als Europeus, a un pas del podi, en el millor resultat aconseguit mai per una parella espanyola, a més de ser campions estatals i guanyar una medalla de bronze al Grand Prix del Canadà. A més, han establert un nou rècord d’Espanya en tres modalitats: dansa rítmica, dansa lliure i la suma dels dos concursos. Estan en un moment dolç, just en un any olímpic.

Díaz i Smart porten un programa als Jocs de Pequín al ritme de Proud Mary, de Tina Turner, en el programa curt, amb el qual han acabat en la novena posició, i la banda sonora de la pel·lícula La màscara del Zorro en el llarg, que posaran en escena dilluns a les 2.15 de la matinada. Al concurs de dansa sobre gel, la parella ha d’estar gairebé sempre en contacte, ballant. No es permeten els salts individuals com els del patinatge artístic, perquè aquí mana la complicitat entre els patinadors, mentre els jutges puntuen barrejant elements com els exercicis fets, però també l'harmonia seguint el ritme de la música i la roba utilitzada.

El repte de la parella és aspirar al diploma olímpic acabant entre els vuit primers, conscients que les medalles queden lluny. La seva presència a la Xina, per cert, també significa el retorn a una cita d'hivern d'esportistes federats al FC Barcelona. Curiosament, Olivia Smart admet que ha estat a Barcelona tot just un parell de vegades, perquè viuen al Canadà. Però el club blaugrana els va federar fa uns anys, donant una mica de suport. Fins ara, els únics olímpics sobre gel del Barça havien sigut Glòria Mas el 1980 en patinatge artístic sobre gel i Marta Andrade, en la mateixa disciplina, als Jocs de Lillehammer 1994 i Nagano 1998.