Pares, vacuneu els vostres fills seguint el calendari oficial
PediatreJa sabem per la premsa que el sèrum per tractar el nen malalt de diftèria ha hagut de ser importat des de Rússia. El que potser molts no saben és per què es va haver de buscar en aquell país un medicament que no es va trobar als Estats Units, França, Alemanya o qualsevol altre país de la Unió Europea.
A la Unió Soviética els programes de vacunació se seguien estrictament, i la diftèria era una malaltia molt rara. Alguns errors del govern -van suprimir una dosi del calendari de vacunacions el 1986-, la difusió de propaganda antivacunes amb la perestroika i la manca de recursos a la sanitat pública amb la caiguda del comunisme van fer baixar la cobertura vacunal i es va produir una epidèmia: més de 5.000 casos el 1992, i més de 50.000 el 1994.
Dos terços dels malalts i un terç dels morts eren majors de 40 anys, atès que l’efecte protector de la vacuna va disminuint amb el temps. En total, als països exsoviètics s’han arribat a comptabilitzar fins a 140.000 malalts i més de 4.000 morts durant els últims sis anys. El perill va arribar a la veïna Finlàndia, on s’han diagnosticat deu malalts amb només un mort.
Revertir la situació
Rússia va aconseguir pujar la cobertura vacunal del 68% (1991) al 93% (1995), i va posar vacunes de reforç a 70 milions d’adults. Aquestes accions han donat resultats, i des del 2010 el país reporta menys de cinc casos cada any. És per aquesta raó que encara guardava existències del sèrum: acaben de superar una terrible epidèmia.
Internet ve ple aquests dies de comentaris contra els pares del nen amb diftèria, als quals acusen d’imprudència i posar en risc altres menors. Ara bé, jo tinc ben clar que aquests pares, com altres centenars que no vacunen els seus fills o ho fan tard o de manera incompleta, són també víctimes. Han estat enganyats per venedors de por, metges sense escrúpols -o sense coneixement, podeu triar- que els han dit que les vacunes son inútils o perilloses, o que la diftèria o el xarampió són petites molèsties sense importància que el nadó pot superar de forma natural.
Arribats a aquest punt, cal subratllar que retardar la vacunació és perillós. Si retardem la primera vacuna un parell de mesos, estem doblant el nombre de nens sense vacunar. Cap país europeu posa la primera dosi de vacuna més tard dels tres mesos. Sisplau, pares: vacuneu els vostres fills seguint fidelment el calendari oficial.
