Eleecions europees 2024

La participació cau al 43,5%. Per què votem tan poc a les europees?

La mitjana de participació històrica en els comicis europeus se situa en el 51,9%

3 min
Preparatius en un col·legi electoral

Que la participació en les eleccions europees sigui baixa no és excepcional, i de fet la dels comicis d’aquest diumenge ha sigut del 43,5% a Catalunya. És la tercera més baixa de la història a Catalunya, i 17,4 punts menys que la participació del 2019, quan van coincidir amb les eleccions municipals, i 4 punts per sota del 2014.

No és una tendència nova. De fet, en les nou eleccions celebrades des que Espanya va entrar a la Unió Europea, la mitjana de participació a Catalunya ha estat del 51,1%, i això que en tres d’aquestes ocasions les europees han coincidit amb els comicis municipals. Si només es tenen en compte les cites electorals que s'han celebrat en solitari, la mitjana cau uns sis punts, al 45,4%. La participació ha estat superior històricament a l’estat espanyol. La mitjana històrica és del 54% (del 49,5% si traiem de l’equació els comicis compartits amb les municipals).

Sigui com sigui, participem més o menys igual que la resta d'europeus. Des que es vota a l’Eurocambra, a l’espera de conèixer la participació definitiva d’aquest 9-J, la mitjana de participació en els comicis comunitaris se situa en el 51,9% en el conjunt de la Unió. A excepció de les darreres, les del 2019, no hi ha hagut eleccions europees que no hagin perdut participació. El desconeixement de com les polítiques de la Unió afecten el dia a dia és l’argument que se sol donar per respondre als perquès d’aquesta dinàmica, però Joan Miró, professor de política europea a la Universitat Pompeu Fabra, puntualitza que a la majoria d’enquestes els europeus responen que si no hi participen és perquè creuen que el seu vot té poc impacte, més que per desconeixement.

“No és que la gent no sàpiga que les decisions de la UE l’afecten, és que el sistema funciona substancialment diferent dels sistemes polítics nacionals”, argumenta, en conversa amb l’ARA, i hi afegeix altres arguments: “La coalició entre populars i socialistes es manté des de l’inici, hi ha poc debat polític i l’única alternativa amb força és fora de l’europeisme: el vot euroescèptic”, reflexiona.

On més i on menys es vota

A les darreres eleccions, els països on més es va participar van ser Bèlgica (88,4%), Luxemburg (84,2%), Malta (72,7%), Dinamarca (66,1%) i Alemanya (61,3%). D’aquests cinc estats, tres –Bèlgica, Luxemburg i Alemanya– són fundadors de la UE, quatre voten des de l’inici, l’any 1979, i a Malta el vot és obligatori. Per contra, on menys es va participar és a Eslovàquia (22,7%), la República Txeca (28,7%), Eslovènia (28,9%), Croàcia (29,9%) i Portugal (30,8%). En aquests casos, tan sols Portugal és un membre històric de la Unió, i els altres hi van entrar el 2013 –Croàcia– o el 2004.

Una possible ampliació de la Unió cap a països de l’òrbita soviètica, considera Miró, podria fer augmentar encara més la baixa participació. “Va passar amb l’ampliació del 2004. Amb alguna excepció, els països que es van incorporar llavors són dels que menys participen”, recorda, i afegeix que en democràcies menys consolidades “hi ha menys hàbit de votar, i no només a les europees”.

El perfil dels votants

Qui menys participa en aquests comicis a Catalunya són els joves, la gent amb menys estudis i la gent amb menys poder adquisitiu. És el que constata de forma sistemàtica el Centre d’Estudis d’Opinió pel que fa a la intenció de vot, i sol passar a totes les eleccions, però s’accentua a les europees, en què el desconeixement és més gran, tal com constata l’estudi Europa importa, que la politòloga de la UB Michaela Vancea ha coordinat: “Són unes eleccions més difícils, i especialment els joves no saben com el seu vot es converteix en termes de representació”. Al darrer baròmetre del CEO, el 68% dels enquestats deien que anirien a votar "segur" o "probablement", però la participació real ha estat molt inferior: “Aquesta discrepància es dona sempre –explica Vancea– bàsicament perquè les persones pensen que és socialment responsable dir que votaran, però també per apatia d’últim moment i altres motius”.

Aquesta és una dinàmica similar a totes les eleccions i a tota la Unió, diu Miró, que també apunta altres característiques del vot a les europees, més enllà de la baixada de la participació: els partits de la perifèria tenen més vots, i es fa vot de càstig al govern. “Són eleccions de segon ordre, de poc risc i amb la percepció que el vot importa poc”, argumenta. Comenta que, paradoxalment, no necessàriament els països on hi ha més identitat europea es vota més, sinó que són dinàmiques que canvien a cada país: “Hi ha llocs euroescèptics que voten molt perquè escullen en massa partits populistes amb la idea que la liaran una mica més”.

stats