L’odi se sotmet a votació la setmana vinent
Premi Nobel d'economiaA l’Amèrica del 2018, reaccionar amb un “I tu què?” és l’últim refugi dels canalles i l’equidistància és l’últim refugi dels covards. Per si no us n’heu adonat, als EUA estem enmig d’una onada de crims d’odi. Els últims dies uns quants demòcrates destacats, i també la CNN, han sigut destinataris d’un seguit de paquets bomba. D’altra banda, un home va matar a trets onze persones en una sinagoga de Pittsburgh. Mentrestant, un altre home armat va matar dos afroamericans en un supermercat de Louisville després d’haver intentat sense èxit entrar en una església negra –si hi hagués arribat una hora abans, probablement hi hauria hagut una altra massacre.
Tots aquests crims d’odi semblen clarament relacionats amb el clima de paranoia i racisme deliberadament impulsat per Donald Trump i els seus aliats al Congrés i als mitjans de comunicació. Assassinar negres és una vella tradició americana, però en l’era Trump està experimentant una revifalla.
Quan es van descobrir les bombes, molta gent de la dreta va declarar immediatament que era una notícia falsa o una operació encoberta dirigida pels liberals. Però l’FBI va detectar ràpidament l’origen obvi dels explosius: un partidari fanàtic de Trump a qui molts ja anomenen MAGAbomber (en referència a l'eslògan que va fer popular Trump en campanya electoral: 'Make America Great Again' [Fem Amèrica Gran de Nou]). El seu objectiu eren persones i una cadena de notícies que Trump ha atacat en molts discursos. (Des que hi va haver els paquets bomba, Trump ha seguit atacant els mitjans de comunicació com l'“enemic del poble”.)
L’home detingut a la sinagoga de la congregació L’Arbre de la Vida ha sigut crític amb Trump, a qui aparentment considera no prou antisemita. Però el que sembla que ha alimentat la seva ira és una teoria de la conspiració que han estès sistemàticament els partidaris de Trump: l’afirmació que els financers jueus estan portant persones de pell fosca als Estats Units per desplaçar els blancs.
Resulta que aquesta teoria de la conspiració és un element bàsic dels neonazis d’Europa. És el que els neonazis nord-americans –a qui Trump qualifica de “gent fantàstica”– van estar dient a Charlottesville l’any passat, quan cridaven: “Els jueus no ens substituiran”.
També és el missatge amb prou feines dissimulat de la histèria inventada sobre la caravana de migrants provinent de l’Amèrica Central. Els venedors de la por no només retraten un petit grup de gent espantada i famolenca que encara és lluny de la frontera dels Estats Units com una invasió imminent. També han suggerit sistemàticament que, d’alguna manera, darrere de tot plegat s’hi amaguen els jueus. Hi ha una línia directa que va de la cobertura que Fox News ha fet de la caravana a la massacre de L’Arbre de la Vida.
I com aborden els apologistes de Trump aquest panorama esgarrifós? En part, a través de la negació, fent veure que no veuen cap vincle entre la retòrica odiosa i els crims d’odi. Però també a través d’intents de disseminar la culpa afirmant que els demòcrates són igual de dolents, si no pitjors. ¿Els partidaris de Trump intenten matar els seus crítics? També algunes persones que s’oposen a Trump han escridassat polítics en alguns restaurants!
Aquest “I tu què?” no es limita a equiparar protestes amb violència. També es basa en la mentida més descarada.
L’endemà de la massacre de Pittsburgh, John Cornyn, el número dos dels republicans al Senat, va tuitejar: “Pelosi: si hi ha «danys col·laterals» per als que no comparteixen la nostra visió, «què hi farem»”. Això és, senzillament, mentida. Ho sé perquè jo hi era.
El comentari de Nancy Pelosi sobre els danys col·laterals el va fer quan jo l’entrevistava en públic. No parlava de castigar els oponents polítics, sinó de l’impacte econòmic de les polítiques per lluitar contra el canvi climàtic, que va reconèixer que afectarien negativament algunes indústries, tot i que n’impulsarien d’altres. Molta gent li ha assenyalat això a Cornyn. En el moment en què escric aquest article, no ha retirat la seva falsa acusació.
Però el cas és que els partidaris de Trump no són les úniques persones que intenten fer veure que ell es limita a fer el que fa tothom, que els demòcrates són igual de dolents i igualment responsables de l’explosió de l’odi. Aquesta falsa equiparació, que retrata els partits com a simètrics tot i que és evident que no ho són, ha sigut durant molt de temps la norma entre els que s’autoanomenen centristes i algunes figures influents de la premsa.
Pot ser que penséssiu que els horribles esdeveniments dels últims dies trencarien aquesta norma. Us equivocàveu. L’equidistància resulta que és un culte fanàtic impermeable a l’evidència. És ben sabut que Trump es va vantar que els seus seguidors es mantindrien fidels a ell encara que disparés a algú en plena Cinquena Avinguda; el que no va recalcar va ser que els devots comentaristes atribuirien l’acció a l’“incivisme” i que els programes de debat dels diumenges donarien veu als defensors de l’assassinat de la Cinquena Avinguda i els escoltarien respectuosament.
Això s’ha d’aturar, i s’ha de trobar la manera que els que continuen practicant l’equidistància sentin vergonya. En aquest moment, pretendre que les dues parts són igualment culpables, o atribuir la violència política a l’odi en expansió sense identificar qui és el responsable d’aquesta expansió, és una forma de profunda covardia.
El fet és que un costat de l’espectre polític està difonent l’odi, mentre que l’altre no. I negar-se a assenyalar això per por de semblar partidista significa, a la pràctica, ajudar i encoratjar les persones que enverinen la nostra política. Sí, l’odi se sotmet a votació la setmana vinent.
