PDECat i ERC es plantegen deixar que Sánchez tramiti els comptes

MadridLa decisió de Pedro Sánchez de presentar els pressupostos obligarà a moure peça al PDECat i ERC, que ja tenien coll avall que no haurien de decidir si tramitaven o no els comptes. El desànim instal·lat a la Moncloa des de la debacle electoral del PSOE andalús va provocar dimarts que el president del govern espanyol anunciés un canvi d’estratègia que passava per iniciar els tràmits parlamentaris al gener, en un moviment de pressió als dos partits catalans, davant l’auge de Vox. “Busquem recuperar la iniciativa”, van explicar ahir fonts de l’executiu, que admetien que el resultat andalús ha fet virar l’estratègia per superar “els marejos dels independentistes”.

Amb el nou escenari a la mà -que confirma la possibilitat que Vox entri al Congrés si Sánchez hagués d’avançar eleccions-, els partits es plantegen si han deixar que el PSOE tramiti els comptes, donant via lliure al primer pas parlamentari, que és el de les esmenes a la totalitat i que no pressuposa un suport final al text. Segons van explicar a l’ARA fonts de totes dues formacions, descarten votar les esmenes a la totalitat del PP i de Cs. Si volguessin tombar els comptes, doncs, n’haurien de presentar una de pròpia, però estarien estudiant la possibilitat de no fer-ho i deixar passar el primer tràmit. Algunes de les fonts afirmen que encara no hi ha res decidit. El debat, doncs, és viu.

Tant des d’ERC com del PDECat s’ha anat insistint en els últims mesos que no hi hauria converses sobre els comptes si no hi havia un gest amb els presos. La confirmació del judici del Procés va enterrar qualsevol possibilitat de converses sobre els comptes, però les declaracions i contradeclaracions públiques d’ahir sobre la possibilitat de negociar els pressupostos de Sánchez mostren que hi ha debat. Les paraules del diputat al Congrés del PDECat i número tres del partit, Ferran Bel, obrint-se a negociar si hi ha una proposta “raonable” per part de l’executiu, sumada a la petició del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, de resoldre el “problema” que, segons ell, té l’Estat “negociant”, es van interpretar com una mostra d’obertura a parlar dels comptes. Fonts de tots dos partits, però, es van afanyar a matisar les declaracions i a aclarir que no s’estan plantejant una negociació mentre no hi hagi passos concrets per l’alliberament dels presos o per assolir un acord de referèndum.

El CIS remou els partits

Els moviments de Sánchez i la reacció dels partits a l’auge de Vox mostren que l’ona expansiva de les eleccions andaluses de diumenge encara es deixa sentir al Congrés de Diputats. Tots els actors polítics estan acomodant-se a la nova situació, amb un nou competidor d’ultradreta apareixent amenaçadorament a l’horitzó. Ahir el CIS va posar negre sobre blanc aquesta amenaça, en unes futures eleccions generals.

En l’enquesta de novembre, feta abans dels comicis andalusos, el partit d’extrema dreta experimenta un creixement notable, passant de l’1,3% de la intenció de vot al 2,5%. Tot i això, encara se situa lluny dels resultats obtinguts en les autonòmiques i seria dubtosa la seva entrada al Congrés. L’enquesta, a més, apunta a un desgast del govern espanyol, que, tot i que manté el lideratge, deixa enrere el creixement i cedeix quatre dècimes, en un resultat que es veu agreujat per l’augment d’un punt del PP de Pablo Casado. L’enquesta incideix en el nerviosisme instal·lat a la Moncloa des de la desfeta de diumenge. El govern espanyol pressionarà els independentistes per garantir-se l’estabilitat, amenaçant amb unes eleccions anticipades que deixarien entrar Vox.

Sánchez busca un cop d’efecte per recuperar l’impuls perdut, segons el CIS d’ahir, de cara a les eleccions autonòmiques i municipals del maig. Les eleccions andaluses van revifar la desconfiança en els sondejos de l’institut estadístic presidit pel militant socialista José Félix Tezanos, que des que va arribar a controlar l’organisme va disparar la representació del PSOE, amb un canvi metodològic polèmic. Sigui com sigui, l’enquesta d’ahir no va detectar una tendència cap a ampliar el bloc de la dreta, com sí que va succeir a les eleccions andaluses. Sí que va incloure canvis en la correlació de forces, amb una recuperació de la segona plaça per part del PP, que la va perdre en l’anterior onada a favor de Cs. El partit d’Albert Rivera es deixa gairebé dos punts en aquesta tongada, que coincideixen amb els que puja Vox.