El pef, el pam i el bum

BarcelonaAl carrer les orelles són un estetoscopi. Auscultem la tarda. Rodolen talls vermells, verds, grocs de vacances. Criatures vestides de coca de Sant Joan. Un pas enrere, un altre endavant. Ara! Creuen que ja s’han fet grans quan estampen una cebeta a terra. Fa un mig pef. I és com bufar un pastís: pef, pef, pef... Les cebetes s’acaben com els aniversaris. El dia va abaixant la persiana. S’escolen els darrers regals: les bengales. Xxxxt... So de patates fregides amb silenciador. Les manetes remenen la cassola amb la forquilla d’espurnes. Oh! S’apaga tot. Però queda el darrer regal abans d’haver de tornar a casa: la piula. La piula l’encenen i la tiren els grans. Fa paf. La piula és el futur: el ritus de pas. El demà dels escamots d’adolescents amb bosses de colors. Parlen de xinos, àguiles, carpinteros, megatrons... Com si fossin tribus urbanes. Han de marcar el territori. Han de punxar la banda sonora de la plaça. Ausculteu: paf i pam i traques de pum, pum, pum... Viatge iniciàtic. Han d’explorar si hi ha una llauna, una paperera o un banc que necessita ser alliberat amb petards de la pressió d’una societat materialista. Ells també veuen el futur. I tiren alguns coets de NASA juvenil. De bastonet vermell. De vol de colom marejat. Xiuuuu. De gemec final. Puf! D’exnens que creuen que s’han fet grans i traspassen els límits del vespre a la nit.

Les fogueres són la frontera. Com una barrera per franquejar sempre espeteguen. Paf, pof, puf. Vigilant-les, com guàrdies nacionals, se senten grans i poderosos els que planten bateries de míssils a terra. De 20, 36, 80, 126 trets. S’empaiten pel cel amb fiuuussss arítmics i moren amb pums que no arriben a ser bums. Desembarquen els cossos d’elit. Amb coets com fusells amb baioneta. Molts són nostàlgics de la infantesa. Pares joves de nenes que tiren cebetes. Pares grans d’adolescents del pim, pam, pum. Pares que el fill coet ha crescut més que ells. Professionals d’una missió a l’any. Tirar un coet és com preparar l’enlairament d’una nau espacial. Espera. Quiet. Espurnes... 5, 4, 3, 2, 1, 0! Surten disparats amb càrrega d’altaveus de fiusssss. Viatgen a la velocitat que tothom pot recordar com marxa la infantesa, la joventut, la maduresa... I fan bum, bum, bum... i el cel són gratacels de colors. Les restes seran un tall de coca que aterra al plat el dia de Sant Joan. Quan el dia s’escurça. A pas de cebeta infantil que fa pef.