Pérez Galdós i la tertúlia imperfecta
El centenari de la mort de Benito Pérez Galdós convida a recordar un autor que va introduir en diverses novel·les la figura de l’home de ciència. Probablement el Pepe Rey de Doña Perfecta (1876) és el més conegut i un dels més ben perfilats de tots. És un enginyer de 34 anys que ha completat estudis a l’estranger i que arriba a Orbajosa, una ciutat episcopal amb molta més vida religiosa que no pas cultural o econòmica. Aquest personatge té la pretensió de casar-se amb la seva cosina Rosario, filla de Perfecta. A un triangle passional, que acabarà de manera tràgica, s’hi afegeix un triangle d’idees en què els vèrtexs són Pepe Rey, Perfecta i Don Inocencio, el canonge de la catedral.
L’acció de la novel·la se situa en uns temps sacsejats per canvis que xoquen amb la postura intransigent d’Inocencio i, de retop, de Perfecta, que té en el canonge el seu guia religiós. Aquest creu que la ciència, tal com s’ensenya i es propaga, “ es la muerte del sentimiento y de las dulces ilusiones ”. Cosa que a Rey, poc amic de les disputes públiques, l’indigna prou per explicar, en un extens discurs, com la ciència va tirant a terra supersticions i faules per afirmar que “ no hay más subidas al cielo que las de la astronomía ”. L’enginyer no debat sobre darwinisme, perquè diu que no és el seu camp. I ben difícil seria mantenir un debat com aquest amb algú per a qui en la teoria de l’evolució “ todo se reduce a que descendemos de los monos ”.
Entre moltes altres coses, la novel·la de Galdós ens ensenya que discutir amb gent guiada per les idees preconcebudes i el desconeixement és tan difícil com inútil. I no sé per què he recordat aquell intransigent i ignorant Don Inocencio ara que alguns opinadors i tertulians se senten autoritzats a parlar o escriure sobre crisi climàtica, temporals i virus, entre molts altres temes.
