Perseguint l’amor

U ns 300 convidats esperen impacients que arribin els nuvis en un gran jardí verd, davant d’una casa amb la teulada de llautó i les muntanyes de l’Himàlaia de teló de fons. Quan apareixen, els convidats fan pinya al seu voltant, plens d’alegria, i els fan entrar a la casa. A les estances se sent la flaire del banquet posterior: pollastre tenduri, te salat, rotllets frescos i un suculent guisat de cabra amb iogurt i espècies. Malgrat tot, a ningú li passa per alt que no hi ha cap familiar de la núvia.

Ella, Stanzin Saldon, ve d’una família budista. El nuvi, Murtaza Agha, és musulmà. Tots dos s’han criat a Ladakh, una zona remota de l’estat indi de Jammu i Caixmir. Doncs bé, què passa en aquesta zona quan una dona budista s’enamora d’un home musulmà? Que es desferma el caos.

La història d’amor d’aquests joves ha desencadenat protestes, ha fet tancar negocis, ha provocat baralles a cops de puny i ha enfrontat els líders musulmans i budistes. Tant la policia com la justícia hi han hagut d’intervenir. La parella fins i tot va haver de fugir uns quants dies. Van viatjar en cotxe per la vall veïna del Caixmir, que està repleta de milicians i soldats, amb l’ai al cor per si els enxampaven junts. La núvia, però, perdudament enamorada, assegura que ho tornaria a fer. “Vam trobar la pau en una regió en conflicte”, diu Saldon amb franquesa.

La regió de Ladakh és considerada per molts un dels indrets més captivadors de l’Índia. La seva ciutat més important, Leh, sembla un aparador de museu de la cultura budista tradicional col·locat amb delicadesa sobre una plataforma elevada de l’Himàlaia. Cada any, milers de turistes indis i estrangers hi viatgen per passejar pels antics monestirs budistes, fer fotos als monjos embolicats amb túniques ataronjades i tastar la pizza de formatge de iac. A l’oest, hi ha la localitat de Kargil, de majoria musulmana, on rere botigues amb noms àrabs s’alcen mesquites de cúpules verdes. Sumant Kargil i Leh, la població de la regió és de prop d’un quart de milió d’habitants, que es divideixen aproximadament per la meitat entre budistes i musulmans, a part d’alguns hindús. A Leh, les dones budistes es queixen que no hi ha prou homes de la seva confessió perquè molts s’han fet monjos.

Segons sembla, en aquesta part del món, la fractura entre budistes i musulmans s’està agreujant. A tall d’exemple, al país veí, a Bangladesh, tenen dificultats per absorbir els centenars de milers de rohingyes -un grup ètnic de Birmània- que hi fugen els últims temps escapant-se de les atrocitats dels militars i de la majoria budista del seu país.

Ara bé, per a Saldon i Agha, de 30 i 32 anys respectivament, res d’això importava. La seva és una història d’amor de Ladakh, en tots els sentits. Es van conèixer en una excursió universitària a l’Himàlaia i van mantenir el contacte. Agha és enginyer i treballa per al govern i Saldon és treballadora social. Tots dos vivien a la ciutat de Jammu, al sud de Ladakh, i no es podien estar de trucar-se i quedar per fer un cafè o dinar. Saldon explica que sentia que s’estava enamorant d’Agha, que li parlava amb veu suau i la tractava amb cortesia. Però ho va mantenir en secret.

La noia recorda què li va passar pel cap després d’un accident de motocarro que gairebé li va costar la vida: “Només veia la cara del Murtaza. Vaig decidir que la vida era massa curta i que havia de confessar el meu amor”. Agha, que es va criar a Kargil, no cabia a la seva pell d’alegria. Però quan va dir a la seva família que es volia casar amb una noia budista de Leh, la resposta del seu pare va ser: “Impossible”. “Per què t’has de casar amb una noia de Leh?”, no parava de demanar-li la seva família. Hi havia un munt de noies musulmanes.

El mes de juliol del 2016, amb l’ajuda d’un dels tiets d’Agha, la parella va celebrar un petit casament íntim sota un cel blau i seré a la vora d’un dels rierols de muntanya que brollen a Kargil. Després, tots dos van tornar a la feina sense que el món sabés res de la seva relació. Van continuar vivint separats, amb la intenció de fer-ho plegats algun dia.

Però ben aviat els parents de l’un i de l’altre es van assabentar de la situació. Els d’Agha s’ho van prendre amb filosofia; els de Saldon van perdre els estreps. Se la van emportar de Jammu i la van tancar a la casa de la família a Leh. El seu pare li va escopir a la cara i després va fer venir xamans perquè celebressin cerimònies per intentar que la seva filla s’oblidés d’Agha, explica ella. Afegeix que va perdre nou quilos. Allunyar-la d’Agha li havia trencat el cor, i el seu pare, que no parava d’escridassar-la, la tenia aterrida. “Estava totalment aïllada del món exterior -diu-. Tenia por de no sortir-me’n quan el meu pare em cridava «Per què no vas morir al moment de néixer?»” Un matí es va escapar. Sabia que la seva família la perseguiria, de manera que se’n va anar al jutjat i li van concedir una ordre d’allunyament.

Arribats a aquell punt, però, el problema s’havia estès més enllà del seu àmbit familiar i les coses estaven a punt de complicar-se a la ciutat de Leh. L’associació de la comunitat budista estava tan indignada per la relació i la fugida de Saldon que va enviar joves arrauxats al principal basar de Leh a exigir a tots els botiguers que els ajudessin a recuperar-la. Radicals budistes van amenaçar els taxistes i els comerciants de Kargil i els van dir que els quedava prohibit treballar a Leh. Uns quants homes es van veure involucrats en picabaralles a cops de puny; tot plegat per una parella a qui la majoria ni tan sols coneixia.

L’associació budista va mirar de forçar la intervenció del govern estatal amb una carta enviada al mes de setembre que deia: “Hem demanat reiteradament als caps de la comunitat musulmana que conscienciïn la seva comunitat perquè eviti actes malvats i depravats que, en cas contrari, desembocaran en conflictes entre comunitats”. El cap d’una organització musulmana de Kargil va enviar de seguida una carta de resposta en què demanava als budistes que calmessin els ànims. El govern de l’estat, per la seva banda, es va negar a intervenir d’una altra manera que no fos enviant més efectius policials al mercat.

Els budistes de Leh continuen indignats. “Els musulmans intenten eliminar-nos”, afirma, amb un bol d’arròs amb llenties a les mans, el lama Gushe Konchok Namgyal, des d’un monestir amb 500 anys d’antiguitat. Assenyala que, no només és fonamental que els budistes es casin amb budistes, sinó que, a més, les dones budistes haurien de tenir una dotzena de fills per igualar els musulmans. Si no és així, els budistes “s’extingiran”.

Harsh Malhotra, coordinador en cap de Love Commandos, una organització de voluntaris indis que ajuda les parelles a oposar-se als matrimonis concertats i fer front a l’assetjament de les famílies, comenta que aquest cas ha cridat l’atenció arreu del país, però que no és sorprenent. “De la mateixa manera que el Ganges flueix amb llibertat, ho fan els amants de totes les confessions, castes i sectes”, diu. Aquesta versió de Romeu i Julieta ambientada a Ladakh ha sigut fàcil de polititzar, afirma Malhotra, perquè la parella és de classe mitjana i el seu cas era el combustible perfecte per “als que es consideren els guardians autoproclamats de la cultura i la societat”.

Des de llavors, però, la calma ha tornat a Leh. Tot i això, aquest episodi ha incrementat la tensió en la reivindicació d’alguns budistes de Leh de més autonomia per a la regió de Ladakh.

Pel que fa a la parella, sembla haver sortit indemne del conflicte. Saldon espera que els seus pares l’aniran a veure algun dia aviat i els rebran a ella i el seu marit amb una abraçada. A la seva festa de casament endarrerida, que es va celebrar al setembre, Saldon estava radiant mentre els parents d’Agha li posaven una garlanda feta amb rupies índies al coll. Ara viu amb Agha en un pis a Jammu, una ciutat de majoria hindú que, per a la jove parella, és considerada territori neutral. Tal com temien els líders budistes, s’ha convertit a l’islam.