La persona concebuda, la pagesia...

Llegeixo, amb un goig de no dir, que “Justícia revisa els sis llibres del Codi Civil per suprimir-ne les expressions masclistes”. Així, entre els canvis, hi ha el “concebut”, que se substituirà per la “persona concebuda” i, per ser inclusius en el redactat, ja no es parlarà del “masover” o del “bon pagès”; a partir d’ara seran “la masoveria” i “la bona pagesia”.

Esclar que si parlem de la persona concebuda (o persones concebudes, si es tracta de bessonada) haurem de tenir en compte unes qüestions teològiques. A partir de quin moment l’ésser concebut és persona? Justament, aquesta és la raó que esgrimeixen els partidaris (vull dir, les persones partidàries) de l’avortament: que l’embrió (a partir d’ara, “persona embrionària”) i posteriorment fetus (a partir d’ara, “persona fetal”) encara no té la categoria d’ésser humà (per no dir “persona humana”).

Pel que fa a la masoveria i la bona pagesia, trobo que és tan genial, que em poso ara mateix a revisar la literatura rural de dalt a baix. Així, la cançó La masovera a partir d’ara l’hauríem de cantar així: “Oh, lai, la, la masoveria, la masoveria, oh, lai, la, la masoveria se’n va al mercat”, que et dona una idea, és cert, d’un conjunt d’immobles adjacents a una finca principal que se’n van a comprar, però tot és acostumar-s’hi. Em costa més de canviar la cançó El bon pagès, d’Agustí, que originalment diu: “El bon pagès espera la pluja que faci créixer les llavors que ell ha sembrat, que ell cuidarà, com si cuidés el fill que tant estima...” I que hauria de ser així: “La bona pagesia espera la pluja que faci créixer les llavors que ella ha sembrat, que ella cuidarà com si cuidés la persona concebuda que tant estima...” Sí, sí, molt millor així. I amb l’embranzida, potser que retoqui una mica de Verdaguer, també. “Persona poeta i persona llauradora sóc, i en tot faig feina tan neta, que llauro com una persona poeta i escric com una persona llauradora”.