La pilota aturada salva el Barça de la foscor

BarcelonaUn gol tan lleig com el partit va permetre al Barça guanyar patint al camp del cuer (1-2). Va ser un partit d’aquells que vols oblidar, tot i que caldria recordar-lo per evitar que es repeteixi. Incapaç de seduir amb el joc, l’equip de Valverde treu pit gràcies als resultats aconseguits amb gols de pilota aturada. “Alguns partits cal guanyar-los com sigui”, va admetre el tècnic, que s’aferra al fet que sis dels últims set gols han sigut amb la pilota aturada. Al Barça, la pissarra ha ocupat el lloc que abans tenien els migcampistes. I el gol del triomf va arribar amb Arturo Vidal marcant després d’una assistència afortunada d’un rival. I amb De Jong, un dels pocs que encara confia en la màgia, a la banqueta. Una imatge metafòrica de l’hivern futbolístic que viu el Barça.

Era normal esperar-se patir una mica a Butarque. El partit arribava amb unes llargues instruccions d’ús en què s’advertia de tots els perills. La baixa de Lenglet, dels laterals, tornar a jugar després dels partits de seleccions, la Copa Davis, la falta d’idees lluny del Camp Nou... La llista d’advertències era tan llarga que el primer sorprès per la falta de caràcter del Barça durant la primera part va ser el mateix Leganés. En alguns moments, l’equip blaugrana semblava entregar-se a les flames i caminar cap a l’abisme.

Veure plegats al mateix terreny de joc jugadors com Messi, Busquets i De Jong hauria de garantir l’alegria, però el Barça va ser una ànima en pena sense acabar de sentir-se còmode en el vestit que Valverde va dissenyar per afrontar les nombroses baixes. Un 4-2-3-1 amb Busquets i De Jong al mig del camp. I, al davant, una suma de talent que no va donar resultats. Molts vegades no es tracta de fer jugar molts davanters, perquè el problema és a la zona de creació. Dembélé i Griezmann, a les bandes, no van connectar gaire amb Suárez i Messi. El partit dels francesos va ser de nou tan fluix que Griezmann va acabar substituït a la segona part. De Dembélé, poca cosa més. Messi, doncs, va entendre que li tornava a tocar ser per tot arreu, organitzant el joc, fent centrades i escapant-se tot sol de les cames dels rivals.

El Leganés, ordenat amb cinc defenses, va seguir el primer manament d’un equip en zona de descens: fer-se fort en les coses que domines i no complicar-te més la vida. L’equip d’Aguirre va defensar de manera solidària buscant les contres ràpides i, en una d’aquestes, el Barça estava tan fora de posició que En-Nesyri va encarar Piqué i va marcar un gran gol. De nou, el Barça perdia fora de casa. De nou, perdia al camp del Leganés, un equip que va crear perill en atacs verticals que exposaven les carències defensives de Dembélé, Junior Firpo i un Wagué que debutava en un lateral. Patint per aturar les contres rivals i carregant una angoixa vital que fa mal de veure, el Barça va dependre, com sempre, de les idees d’un Messi que va llançar la falta, als primers minuts de la segona part, que va permetre a Luis Suárez empatar de cap. De nou, una jugada a pilota aturada. Quan al mig del camp no tens control, sempre et queda la pissarra. Valverde, per un moment, va semblar recuperar el 4-3-3: va retirar del terreny de joc Griezmann i Busquets i els va substituir per Rakitic i Arturo Vidal. Però pocs minuts més tard va fer entrar Ansu Fati per Frenkie de Jong, que venia cansat de jugar amb la selecció, tot i que era un dels pocs que imaginava passades entre el mur madrileny. L’únic que semblava apostar pel talent per convertir una possessió estèril en gols.

Malgrat el gol de l’empat blaugrana, el Leganés no es va posar nerviós i va deixar passar el temps per frustrar un Barça en què Ousmane Dembélé es va fer un tip de perdre pilotes, incapaç de formar part d’un col·lectiu. Estàtic i sense llum, el Barça va tornar a perdre crèdit com a grup coral, tot i que la presència agressiva d’Arturo Vidal va permetre aturar les contres d’un Leganés atrinxerat. Cuéllar, amb tot, no es va veure forçat a fer grans aturades. De fet, el gol del triomf va arribar, esclar, després d’una jugada a pilota aturada en què la sort es va posar d’acord amb el Barça, perquè Vidal, tot sol sobre la línia de gol, va marcar sense estar en fora de joc perquè la pilota havia tocat un jugador local abans. Un gol salvador per evitar arribar a la final de dimecres contra el Borussia Dortmund amb encara més dubtes. Un gol lleig per guanyar sense brillar, com fos, al camp del cuer. Tal com va dir Valverde mateix.