Els pioners de la ciència-ficció catalana

BarcelonaLa primera novel·la de ciència-ficció és de principis del segle XIX, quan l'especulació científica va arribar a la cultura. Atenta a les pulsions ambientals de canvi, Mary Shelley va escriure Frankenstein (1818), i caldria que passessin dues generacions per trobar nous exemples de novel·les en què la ciència permetia eixamplar les ficcions dels escriptors. Jules Verne publicaria Viatge al centre de la Terra (1864); R.L. Stevenson, L'estrany cas del doctor Jekyll i mister Hyde (1886); William Morris, Noves d'enlloc (1892), i Herbert George Wells, La màquina del temps (1895). Des de finals del segle XIX, Verne i Wells es van convertir en els dos models més influents, que representaven dues maneres diferents d'enfocar la ciència-ficció. Verne optava per amanir els llibres amb detalls científics i tecnològics. L'enfocament de Wells incorporava lectures de caire més filosòfic i social.

L'escriptor i periodista Sebastià Roig (Figueres, 1965) acaba de publicar l'assaig El futur dels nostres avis , en què explora els primers anys de ciència-ficció catalana. Esperonat per les aportacions de Joan Fuster, Antoni Munné-Jordà, Jordi Solé Camardons i Víctor Martínez-Gil, Roig ha escrit un assaig de gran amenitat que permet redescobrir l'encant innocent dels pioners.

El poder de la Lluna

Un satèl·lit que ha donat fruits literaris insòlits

A la Catalunya de finals del segle XIX, la novel·la De la Terra a la Lluna (1870), de Jules Verne, va inspirar dos espectacles teatrals molt curiosos. " De la Terra al Sol , de Narcís Campmany i Joan Molas i Casas, va ser estrenada l'any 1879 al Tívoli -recorda Sebastià Roig-. Era una comèdia musical que va tenir bastant d'èxit. Adapta el llibre de Verne amb cert manierisme". A l'obra, un astrònom, un regidor barceloní i el seu nebot viatgen a la Lluna i arriben a un petit poble habitat per selenites. La princesa i la reina lunars descobreixen l'amor després de tastar la poma que els personatges els donen. L'obra acaba al Sol, segona etapa del viatge espacial, on el rei Febo ha de decidir de quina manera condemna "els tres revolucionaris terrestres".

L'any 1885, C. Gumà estrenava una nova comèdia galàctica, Quinze dies a la Lluna , en què un narrador anònim fa una estada breu al satèl·lit. A El futur dels nostres avis , Roig explica com el personatge "constata que els llunàtichs viuen en una república d'esperit igualitari, plena d'innovacions tècniques -la majoria impossibles i de caràcter satíric-, on, malgrat la modernitat aparent, es manté una moral conservadora, fèrria i força encotillada".

El 'pulp' de Folch i Torres

Un escriptor que es va avançar als vols de llarga distància

L'any 1911, el mateix en què Hugo Gernsback publicava Ralph 124C 41+ , un dels textos fundacionals de la ciència-ficció nord-americana, Josep Maria Folch i Torres s'avançava als vols de llarga distància amb la novel·la El gegant dels aires , en què els protagonistes "descobrien l'esquelet d'un pterodàctil en una illa deserta i, com si fossin pioners del túning, el transformaven en nau aèria". Roig esmenta alguns dels títols de la voluminosa obra del pare de Massagran i director de la revista Patufet abans d'aventurar que l'escriptor va ser un dels "mestres del pulp de l'època, capaç d'escriure des de llibres per a nens fins a literatura romàntica i novel·les d'aventures amb avenços científics".

Homes de laboratori

Frederic Pujulà i les virtuts de l'esperma de foca

La primera novel·la de ciència-ficció en català es va publicar l'any 1912 i portava per títol Homes artificials . El seu autor, Frederic Pujulà, imaginava la creació d'una dotzena d'homes artificials orgànics que havien de millorar la humanitat. Fabricats en unes incubadores especials amb esperma de foca, els superhomes vivien en un entorn aïllat i controlat, però en comptes d'assolir la perfecció queien en els mateixos vicis i defectes dels mortals. Amb Homes artificials -reeditada l'any 2010 a Pagès Editors-, Pujulà es va avançar als robots, patentats per l'escriptor txec Karel Capek a l'obra de teatre R.U.R. l'any 1920, amb la qual s'anticiparia, al mateix temps, als androides o als clons.

L'hora de la revolta

La ciència-ficció, un gènere per criticar les desigualtats socials

El futur dels nostres dies es fixa també en la influència gairebé instantània de pel·lícules com Metròpolis , de Fritz Lang. A la farsa dramàtica Molock i l'inventor , Ambrosi Carrión va imaginar l'any 1930 un país on els proletaris treballaven en zones subterrànies. Josep Maria Francès donaria a conèixer Retorn al sol el mateix any que esclataria la Guerra Civil: en aquesta novel·la, després d'una catàstrofe natural, els catalans decideixen refugiar-se en grans coves subterrànies. La més espaiosa és sota el massís de Montserrat i és batejada amb el nom de Subolesa. Els habitants de les coves acaben dividits en dues faccions: una d'elles s'alça contra el poder, capitanejat per un geni que ha aconseguit grans avenços a base d'explotar els treballadors.

Ideal i apocalipsi

Onofre Parés i un any 2000 sense classe mitjana

L'illa del gran experiment , publicada l'any 1927, proposava un doble salt temporal. Onofre Parés va pensar una societat ideal creada a Austràlia l'any 1950 per científics, tècnics, filòsofs, artistes i obrers. Cinquanta anys més tard, amb el canvi de mil·leni, un dirigible que surt des de Barcelona -convertida en capital d'Espanya- viatja al nou món amb la intenció de descobrir quins avenços s'hi han fet.

Parés va predir que al segle XXI les dones tindrien un paper molt més rellevant, i també la revolució de les comunicacions i la implantació del telèfon sense fils i la televisió. Es va avançar uns anys al declivi de la classe mitjana, que en l'Europa en crisi ha anat perdent pistonada. En tot cas, el to de Parés s'allunya de l'apocalipsi imaginat per Joaquim Ruyra l'any 1919 al conte La fi del món a Girona . La ciència-ficció catalana quedaria interrompuda amb la victòria franquista del 1939, i no es començaria a reprendre fins a les novel·les de Manuel de Pedrolo.