Piqué i Lenglet com a símptoma
PeriodistaMalament van les coses si els jugadors més destacats del teu equip són dos centrals. Gerard Piqué i Clément Lenglet van brillar en un Barça gris, sense idees col·lectives. Un Barça amb un mig del camp que es trencava amb facilitat i on Messi i Suárez, despenjats en atac, amb prou feines van rebre pilotes en posició de superioritat.
Hi ha qui culparà de tot plegat el soroll que ha envoltat el partit. I és evident que, vist com va anar el joc, aquest escenari va anar una mica millor al Madrid. Ben mirat, va ser el Barça qui va canviar més rutines, començant pel fet d’anar escortat a casa. Els visitants, en canvi, només van haver de reforçar una mica més la seguretat. Una seguretat que, per cert, sempre és extraordinària quan venen al Camp Nou.
Ara, sembla molt simplista reduir-ho tot a l’ambient exterior. Al Tsunami. A les amenaces. Més enllà del discurs clàssic sobre la professionalitat, de la capacitat d’abstreure’s de tot això, hi ha un component futbolístic. Al Barça li va faltar, més o menys, el que li ha estat faltant en molts partits aquesta temporada. No va ser, doncs, una cosa aïllada. No va tenir estabilitat, no va jugar com un equip, no va tenir un pla col·lectiu per enfrontar-se a un rival que, a priori, havia d’arribar més cansat -va jugar diumenge i el Barça dissabte- i que es va sentir còmode al Camp Nou. El Barça anava més perdut i, encara pitjor, va tenir nombroses errades de concentració. D’acord, Ramos va treure un xut de Messi sobre la línia. Com també Piqué va rebutjar una rematada que entrava. Empat.
El futbol no és una ciència exacta i això explica que el Madrid, que semblava fos a finals d’octubre, arribés molt més fresc al Camp Nou. Mai sabrem què hauria passat si el partit s’hagués jugat quan tocava. Fer vaticinis és absurd, i sobretot seria molt trist que el Barça caigués en el discurs victimista.
El Madrid, sí, hauria guanyat als punts. Encara que tampoc crec que els blancs puguin tirar coets per la seva actuació. Bàsicament perquè van pecar de falta de rematadors. Molta pressió però poques passades interiors. Ahir els aficionats merengues segur que van enyorar Cristiano. Perquè Benzema, per més que oferís la seva versió més hiperactiva, no pot arribar a tot. Els de Zidane van abusar de les centrades i dels xuts exteriors, i a Piqué i Lenglet se’ls va veure bastant còmodes rebutjant-ho tot.
Per sensacions? Millor el Madrid. Per individualitats, potser millor el Barça. Si algú es pensava que el clàssic serviria per dir qui és el millor dels dos, anava errat. Tocarà esperar.
