La pissarra del Barça - Reial Societat
Els blaugranes, amb un Messi clarivident entre línies, troba més premi en les fases de domini contra una Reial lluitadora
BarcelonaGuardar la pilota per retenir el 3 a 2 i els tres punts per seguir lluitant per la Lliga. Ha sigut una mesura de seguretat del Barça contra la Reial Societat al tram final però també un resum del que ha sigut l'enfrontament. Un xoc d'intencions similars, de pressions altes quan iniciava el porter, de línies defensives avançades per precipitar els atacs del rival, de voler la possessió per incomodar l'adversari. Que el domini s'hagi anat alternant ha mantingut viva l'emoció fins al final.
El Barça s'ha estructurat en un 4-3-3 amb Jordi Alba al lateral esquerre i Paco Alcácer al lloc de Neymar. La intenció blaugrana era la mateixa que la de la Reial Societat, pressionar en l'inici de joc de la Reial Societat per portar el rival al primer dilema: assumir el risc i buscar opcions en curt o enviar una passada llarga. Fer-ho havia d'evitar que la Reial aconseguís el control del joc.
El problema ha sigut que la intenció de la Reial era la mateixa: fer una pressió alta per condicionar la sortida de pilota de Ter Stegen perquè el Barça cometés un error o rifés la pilota.
Ha costat domar el matx al principi i, de fet, ha sigut la Reial qui ha tingut més arribades. El partit estava obert.
Era difícil calmar-lo, en part perquè el pla blaugrana tenia una altra obsessió: avançar la línia defensiva per abocar la Reial al joc directe i a passades a l'espai. S'havien d'ofegar les possibilitats de combinacions entre línies dels txuri-urdin.
La fórmula no ha impedit les primeres arribades visitants però, amb el pas dels minuts, el ritme vertiginós s'ha girat en contra de la Reial. Ha acabat sent el Barça qui s'ha apoderat de la dinàmica del partit, sobretot a partir de les ajudes de Busquets a la base entre centrals.
El Barça tenia clarividència en l'inici i havia aconseguit instal·lar-se a camp rival. Recuperava ràpidament la pilota i tornava a començar.
A més, Messi s'ha trobat amb un context favorable, amb moltes recepcions entre línies i amb molts possibles receptors a l'espai. Aquí, la presència d'Alcácer ha sigut decisiva, per la seva insistència en desmarcatges a l'espai.
Com havia passat a Torí, però, la falta de contundència (i d'ordre) defensiva en algunes accions ha complicat un panorama que s'havia posat a favor amb un clar 2 a 0. L'últim gol de Xabi Prieto abans del descans, que significava el 3 a 2, ha acabat de posar tensió al bàndol blaugrana.
A la segona meitat, aquest nerviosisme d'estar guanyant per un únic gol d'avantatge s'ha fet notar. D'una banda, perquè el Barça no s'ha atrevit a l'anada i vinguda que en alguns moments del primer temps s'ha permès i, de l'altra, perquè el posicionament era lleugerament més baix. Sergi Roberto no podia tenir la profunditat del primer temps i, per tant, la capacitat d'equilibrar l'atac era més petita.
Això ho ha aprofitat la Reial Societat per atacar amb continuïtat, carregant el joc, sobretot, per la banda dreta, la que havien de defensar Jordi Alba i Paco Alcácer. Per allà, Carlos Vela o Oyarzábal han trobat mecanismes per desequilibrar, amb situacions de superioritat numèrica clara.
De fet, els canvis de Luis Enrique han hagut de corregir, precisament, aquest sector del camp, amb l'entrada d'Iniesta per recuperar el control del joc i de Denis Suárez per afegir més possessió i més energia defensiva, en detriment d'un Alcácer a qui ja s'havia escapat l'escenari favorable.
La capacitat de resistència de l'equip ha fet la resta, per aferrar-se a una victòria que li apuja l'ànim de cara a la setmana decisiva de la temporada: amb la tornada contra la Juve i el clàssic al Bernabéu.