La pissarra del Barça - Vila-real
Primers minuts de batalla numèrica en línia defensiva i un segon combat a la recerca dels espais
BarcelonaCapa a capa, fase a fase, el Barça ha sabut desfullar el duel contra el Vila-real per resoldre'l amb solvència. Amb relativa comoditat. Seguint la línia del dia del Madrid o l'Espanyol, l'equip de Luis Enrique s'ha tornat a aferrar al patró de desgast al rival que li va aclarint un panorama que, d'entrada, arrenca amb un panorama d'igualtat i s'acaba amb espais per córrer i golejar (4-1).
Per arribar fins aquí, però, s'han hagut d'afrontar batalles molt menys obertes. Estrictament tàctiques, numèriques.
L'esquema de partida del Barça ha sigut el 4-3-3 habitual, amb Digne encaixat al lateral esquerre del teòric onze de gala. La proposta del Vila-real era un 4-4-2 de manual.
Contra això, el Barça ha buscat mecanismes coneguts: estirar la posició dels laterals, alineats a l'altura dels migcampistes, i utilitzar Busquets a la base amb els centrals.
L'estructura havia d'aportar al Barça un punt d'equilibri al començament, amb una sortida clara de tres contra dos. Les aparicions entre línies de Messi permetien consolidar la superioritat numèrica també en zona de progressió, on el Barça trobava un cinc contra quatre al mig del camp. A dalt, Suárez fixava l'última línia grogueta, juntament amb Neymar (tot i que el brasiler també ha anat buscant recepcions interiors de tant en tant).
Era l'aposta pacient i ordenada del Barça. La del Vila-real tenia una intenció més reactiva: sortir al contraatac a partir de la pèrdua de pilota blaugrana. Quan als dos puntes hi ha pogut afegir un altre element, ha trobat vies d'èxit, sobretot si el Barça no havia acabat de protegir-se bé amb Busquets. Amb els laterals tan amunt, quedaven molts espais i calia afinar molt en la vigilància defensiva. Un error de càlcul, com el de Piqué amb el fora de joc que ha intentat provocar a Bakambu, exposava l'equip.
Sobre aquestes bases s'ha arribat al descans amb un 2-1 que ha premiat el desig propositiu dels blaugranes i la clarividència en velocitat dels groguets.
Afrontar la segona meitat des de l'avantatge ha donat calma i confiança al Barça. Un Barça que ha passat a activar les següents fases del pla a llarg termini dels seus 90 minuts.
Per començar, ha mirat de tenir més cura en el seu desplegament. Ha controlat més Bakambu i Soldado amb Digne, que ha mesurat les seves incorporacions a l'atac, i amb Rakitic, censurant-se algun moviment en ruptura per viure més a prop de Busquets.
Era una manera equilibrada i prudent de buscar el 3-1 allunyant el fantasma del 2-2.
De passada, desafiava el Vila-real a assumir riscos. I els de Fran Escribà, exigits per la necessitat de puntuar per mantenir-se en zona d'Europa League directa, els han hagut d'assumir. Han avançat la pressió i han anat a buscar el Barça a dalt, des de Ter Stegen. La recuperació ja no havia d'activar la transició a camp propi, sinó al contrari.
Ha semblat que es jugava més a prop del porter blaugrana, però també s'han obert espais que el Barça ha detectat. I ha aprofitat. Una altra carrera poderosa de Sergi Roberto ha obert el camí del 3-1 i, quan el partit ja feia baixada, han aparegut les filigranes de Neymar per acabar-lo d'embalar.