El plany editorial
La Federació de Gremis d’Editors Espanyols, amb dades del 2015, torna a alertar en un informe sobre l’estancament de la lectura i exigeix un pla per augmentar el percentatge de lectors: el 39% no van llegir cap llibre aquell any. Quina credibilitat pot tenir un crit d’alarma efectuat per una part interessada? No veiem casos semblants, per exemple, del ram dels fuets dient, en grans titulars: “Els fabricants de fuet alerten en un informe de l’estancament del consum de fuet”. Ja està bé que els editors es queixin. Però també que si el crit d’alarma el dona només la part interessada, precisament per això, perd credibilitat. Hi estem acostumats, com que es tracta del món de la cultura, es troba més o menys normal. Repeteixo, si es parlés de fuets sonaria estranyíssim, es veuria una campanya legítima de màrqueting i publicitat a favor del fuet, feta per la gent que guanya diners comercialitzant fuet. Res a dir-hi. Quan es tracta de llibres, això no passa. I és una llàstima perquè les queixes contínues del gremi haurien d’anar acompanyades del mateix esforç per part d’altres sectors culturals. Molt més impactant seria que la universitat, amb tot el que representa, fos qui elevés aquesta queixa. O un sindicat d’estudiants. Imaginin-s’ho: “El sindicat d’estudiants tal o tal altre fa un toc d’alerta sobre l’estancament de la lectura”. Seria impactant. O que ho fes un reportatge a fons emès per TV3 en què el gremi d’editors fos una simple peça més dels que es consideren perjudicats.
Què llegim?
Què llegim? Dit això no oblidem que el problema de fons és un altre: està canviant el paradigma pel qual es regeix la consideració que una cosa és lectura o no. ¿Ho hem d’acceptar encara que no ens agradi? Qualsevol adolescent -i no tan adolescent- et podria deixar anar sense la més mínima vergonya que ara es viu en imatges, que no es llegeix, que es fan xats. I no solament això, que si suméssim al cap del dia la quantitat d’hores llegides als dispositius del mòbil, donaria resultats lectors aclaparadorament grans. En aquesta contradicció hem de veure quin és el camí del futur: un gremi d’editors que es queixa perquè la gent no llegeix… llibres. Què volem, que es llegeixi més o que es llegeixin més llibres? La cosa és molt complicada. I avança molt i molt de pressa.
