Quan és policia qui agredeix

Des de l'1 d'octubre, a Catalunya molts ciutadans han refrescat la memòria d'aquella Policia Nacional que repartia cops de porra pels carrers durant el franquisme i la Transició. Molts pensàvem que mai més veuríem la policia –vestida de gris, de blau o de civil– actuant contra ciutadans pacífics, però ho vam veure. També hem vist l'extrema dreta manifestant-se agressivament sense complexos amb banderes franquistes i hem observat com els agressors de Blanquerna quedaven en llibertat. L'última de tantes agressions va ser dilluns, quan al crit de "Viva España, viva Franco!" un policia va colpejar enmig del carrer un periodista especialitzat a denunciar les accions de l'extrema dreta. L'escena explica moltes coses: el jove periodista reacciona cridant la policia quan és colpejat i la resposta de l'agressor és "Jo soc policia", ensenyant-li la placa com si fos un salconduit. Jordi Borràs porta 5 anys rebent amenaces de mort de grups d'extrema dreta.

Pedro Sánchez s'enfronta als vestigis de la dictadura amb la seva intenció d'exhumar el cadàver del dictador Francisco Franco. Enterrar-lo i repensar la infàmia del Valle de los Caídos és imprescindible i és urgent. No és només un símbol, és una condició necessària per acabar amb l'herència d'uns temps foscos que encara pesen com una llosa sobre la cultura democràtica, el menyspreu per la política, la idea uniforme d'Espanya. Una herència molt més present del que sembla.