I si ens poséssim a revisar de nou la llei de la Corporació? (1)
BarcelonaL’ajornament de les eleccions obliga a plantejar-se què fer amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Dels sis membres del consell de govern, dos ja no hi són i els quatre restants tenen el mandat caducat des de fa tres anys. Hi ha una llei aprovada però la sensació d’interinitat comporta que els partits no l’executin per renovar els càrrecs que comanden els mitjans públics catalans. En un món ideal, el nomenament dels consellers no dependria dels càlculs polítics dels partits. Però no vivim pas al millor dels mons i, per tant, les formacions que tenen bones expectatives electorals n'aturaran la renovació a l’espera de saber si un nombre d’escons més gran els proporcionarà una posició de més control sobre l’ens. Per tant, repetir que cal renovar la Corporació ara mateix, encara que sigui raonable defensar-ho, comporta brindar al fred sol d’hivern. Ara bé, hi ha coses que sí que es poden exigir, perquè no requereixen sacrificis als partits.
La primera cosa és aprovar el contracte programa. Ja fa més d’una dècada que TV3 i Catalunya Ràdio han de tirar endavant amb pressupostos aprovats anualment i això impedeix fer cap plantejament ambiciós a mitjà termini, i encara menys a llarg termini. L’actual govern de la CCMA ja n’ha redactat tres, de contractes programa, que no han arribat a bon port. Ara que s’està polint la quarta proposta seria desitjable dotar la radiotelevisió d'un mínim d’estabilitat. Això es pot fer sense comprometre en excés el projecte que puguin tenir els qui hagin de venir.
Una altra cosa que caldria fer és tenir un debat públic ambiciós sobre els mitjans de la Generalitat. Quin finançament mereixen? Com n’ha de ser el control? S’estableixen mecanismes de participació social? Com es recuperen els joves? TV3 i Catalunya Ràdio són dos mitjans o dues finestres d’un mateix ens? Com s’articula una televisió nacional si hi ha un assumpte que fractura la societat, al mateix temps que hi ha una de les dues llengües que està en evident situació de desavantatge? Els partits tenen quadres que van fent les seves càbales, però es troba a faltar treure aquests interrogants dels despatxos del poder i acostar-lo al conjunt de la ciutadania.
A partir d’aquest debat necessari m’atreveixo a formular una nova proposta que podria semblar una boutade, però que no ho és: caldria començar a pensar en la nova llei de la Corporació. Sé que no s’ha implementat l’actual, però tenint en compte com costa modificar-la cada cop que s’ha intentat –de nou, per la mirada curtterminista dels partits– estaria bé posar-s’hi de seguida: encara que el Parlament ja estigui dissolt, el debat d’idees pot continuar. I per què cal canviar la llei? Doncs perquè neix plena de tares i contradiccions. Són les que explicaré dilluns que ve, a l'article següent.
