Una societat construïda amb catalans de tot arreu
BarcelonaCatalunya és una societat d'acollida i amb una gran capacitat d'integració de població nouvinguda, tal com ho demostra el fet que en el període 2000-2008 va rebre un milió d'immigrants i va créixer dels sis als set milions d'habitants sense que es produís cap cataclisme. De la mateixa manera, als anys 60 i 70 hi van arribar un milió d'immigrants provinents d'altres llocs d'Espanya, especialment d'Andalusia i Extremadura, com abans de la guerra havien vingut de Múrcia, l'Aragó i el País Valencià. En la immensa majoria dels casos van decidir fer arrels aquí i avui són tan catalans com el que més. De fet, Catalunya és una societat construïda amb catalans de tot arreu, i va tenir un president d'origen andalús, José Montilla, en el període 2006-2010. Per això resulten especialment irritants les paraules del president andalús, José Manuel Moreno Bonilla, que aquest diumenge va acusar des de Terrassa el Govern de voler "marginar els catalans d'origen andalús".
Moreno Bonilla va visitar Catalunya amb motiu del Dia d'Andalusia, i en lloc de fer una visita institucional al seu homòleg es va dedicar a atacar el Govern i diferenciar entre catalans d'origen andalús i la resta. ¿Algú s'imagina que hagués sigut al revés? En la mateixa línia, el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va acusar els independentistes de tractar els catalans d'origen andalús de "colons". Per què aquest interès tan evident en dividir els catalans pel seu origen? Per què aquest interès en enfrontar uns catalans amb uns altres? Doncs bé, la resposta és molt clara: el PP i Cs esperen treure un rèdit electoral d'aquest discurs de caràcter etnicista, que nega als andalusos que van venir aquí, i fins i tot als seus fills, el dret a integrar-se plenament en la societat d'acollida. És més, el paternalisme de Moreno Bonilla, com abans el de Susana Díaz o tants altres, resulta feridor perquè ignora les dramàtiques circumstàncies en què es va produir aquella onada immigratòria dels anys 60 i 70.
Molt sovint aquests partits subratllen el paper de la immigració en la Catalunya actual, i tenen tota la raó, però eviten parlar dels motius que van empènyer milers i milers de famílies a deixar casa seva per embarcar-se en l'aventura incerta de la migració, i que no van ser altres que la misèria i la manca d'expectatives. La majoria van poder realitzar un projecte de vida a Catalunya que se'ls negava als seus llocs d'origen, i ho van fer a base d'esforç, de treball i de solidaritat. Construint barris sencers, lluitant per la millora de les infraestructures i sumant-se majoritàriament al catalanisme polític. Ells han construït Catalunya tal com és ara. I ningú, i subratllem la paraula 'ningú', pot venir ara a parlar en nom seu perquè només ells saben el que els va costar complir el seu somni. Intentar fer servir els orígens dels catalans com a arma electoral, i per enfrontar-nos entre nosaltres, no és només irresponsable sinó una autèntica vergonya. I no ho aconseguiran.
El problema és que alguns han decidit que crear una fractura en la societat catalana és l'única manera de frenar el projecte republicà, que pot ser criticable, evidentment, però que és inclusiu i obert a tothom. Com sempre ha sigut el catalanisme. Com sempre ha sigut Catalunya.