L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El president Torra i el cardenal Omella'

Ja saben que ahir els presos polítics van tornar a la presó i ja no en sortiran per una bona temporada.

I això és així perquè el Tribunal Suprem va declarar-se competent per fer un canvi: si la Fiscalia presentava un recurs, el règim de semillibertat en què estaven els presos del Procés quedava anul·lat. La Fiscalia va presentar el recurs i la jutge de guàrdia va enviar els presos a la presó. Com ja hem explicat, la justícia espanyola afirma que sense unitat d’Espanya no hi democràcia, més encara, no hi ha estat de dret. Ho va dir el president del Suprem, Lesmes. I, per tant, es canvien les normes per a uns presos independentistes en defensa de la unitat d’Espanya, o sigui de l’estat dret, o sigui de la democràcia. Tant li fa que això demostri que són presos polítics, tant li fa que canviïn la situació a tots els presos, com va denunciar ahir Josep Rull a les portes de Lledoners: “Són tan febles que fins i tot han de desballestar el seu propi estat de dret per abatre el que nosaltres representem retallant drets i llibertats. El Tribunal Suprem ha fet una reinterpretació del dret penitenciari que no només ens perjudica a nosaltres nou, perjudica a centenars de presos de l’estat espanyol, que ara quan hagin de demanar un 100.2 hauran de trigar molt més”.

Aquí tenim una demostració més de com la justícia espanyola ha agafat el relleu del paper de reserva espiritual de la unitat d’Espanya que secularment ha correspost a l’exèrcit. Que Junts per Catalunya i Esquerra no hagin sabut actuar amb unitat estratègica davant aquest abús de llei és penós, però això no vol dir que l’abús de llei no existeixi.

I aquí és on voldria tornar un moment a les dures paraules que el president Torra va adreçar dilluns al cardenal Omella, sobre el silenci de l’Església catòlica a Catalunya sobre els presos, per exemple.

Hi ha qui creu, com el degà de la Facultat de Comunicació de Blanquerna, Josep Maria Carbonell, en un article a La Vanguardia, “que els independentistes volen que l’Església catòlica abraci la seva causa i han decidit atacar els bisbes”. És veritat que ja ho fan això, els governs i els partits, que volen portar l’Església al seu cantó. Però podem girar la frase fàcilment i fer-la més greu: aquí, no és que el PP vulgui que l’Església abraci la seva causa, sinó que ho ha aconseguit. Però si la Conferència Episcopal Espanyola va afirmar que la unitat d’Espanya era un bé moral a protegir. Però si fa dècades que la ràdio dels bisbes, la Cope, ataca sistemàticament tot el que queda a l’esquerra del PP. ¿Ho ha oblidat això, Carbonell, que és socialista? Però si el bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha estat comminat a callar sobre la situació a Catalunya. L’Església catòlica espanyola és primer espanyola i després catòlica, si és que això és possible, perquè catòlica vol dir universal.

Em sembla que el que el president Torra demanava al cardenal Omella era molt més senzill. Ho va escriure Isabel Turull Negre, germana de Jordi Turull, catòlica, el desembre del 2018, quan ja no va poder callar davant la fredor de l’episcopat català i del cardenal Omella davant els presos polítics. En un article a l’ARA va dir: “No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia. Segur que sabeu el que està passant, ja que l’Església no ha d’estar tancada en despatxos sinó al costat del seu poble. Estic segura que voleu estar informats de si realment s’està produint una injustícia o no amb aquests germans. No m’heu de creure a mi quan parlo d’injustícia, ho podeu esbrinar vosaltres mateixos i, amb tot el respecte, ho hauríeu de fer. I si realment existeix la injustícia de què us parlo, heu de dir-ho ben alt. De què teniu por? De perdre clientela? Si és això, llavors la vostra Església és una empresa i us hauríeu de treure la paraula cristians”.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.