Tot va de pressa, molt de pressa

BARCELONAUna amiga tan poc sospitosa de ser convergent que té carnet d'un altre partit escriu al Facebook: "Socors, en Mas m'està abduint, cada dia m'agrada més!!!". Al Twitter, algú que es defineix com a "socialdemòcrata amb problemes" confessa: "Acabo d'aplaudir el Mas, sol a casa. Què m'està passant!!!???". No és gaire seriós buscar declaracions a les xarxes socials, però també ho fa Xavier Sabaté. En una resposta a Mas, cita un tuit, i es delata: estava pendent del Twitter mentre parlava el president. S'entén que això de la política pugui acabar avorrint, però el socialista no ha tingut temps d'avorrir-se: avui debuta com a cap de l'oposició. Darrerament tenim pressa, molta pressa, i tot va de pressa, molt de pressa, però la carrera de Sabaté com a president del grup parlamentari bat tots els rècords: exercirà el càrrec durant un ple i encara gràcies. Se'l coneix com a Xavier el Breu.

Alícia Sánchez-Camacho devia pensar en Sabaté (a qui, per error, anomena dos cops Xavier Esteve) quan etziba al president Mas: "Vostè passarà a la història com a Artur el Breu". En una cosa segur que no s'equivoca, la del PP: Mas passarà a la història. Ara caldrà veure qui l'escriurà, i quina mena de batalles explicarà. Costa fer prediccions, però si un extraterrestre aterrés aquest dimecres a l'hemicicle deduiria que l'opció més assenyada, serena, tranquil·la i pacífica que té el poble català és la d'avançar cap a l'estat propi sota el lideratge d'un home que sembla que sap què fa i que encerta el to a l'hora de comunicar-ho. "Vull una foto de Mas com si fos Sant Pere", sento que diu un col·lega amb més cultura religiosa que jo. Em temo que al president l'estem santificant entre tots.

M'assec a tres metres de Pere Navarro. Prou a prop per certificar que no fa pas bona cara. Però vaja, les depressions fotudes són les que es presenten sense causa aparent, i no és el cas. A la seva dreta seuen Jordi Cornet i Quico Homs, i al darrere, Oriol Junqueras. Des d'on sóc sembla que tots menys Navarro facin una capcinada, però vull pensar que miren el mòbil. No és l'hora d'adormir-se: això que vivim més aviat provoca insomni. A la cua dels súpers i a la porta de les escoles no es parla de res més, i la banda sonora als bars és el debat del Parlament.

"A Madrid encara no han posat bé el termòmetre del que està passant a Catalunya", afirma Artur Mas. Aquí la transcendència del moment es palpa, però n'hi ha que tampoc se'n fan el càrrec. Sabaté ha acusat Mas de "continuar nedant en la peixera de l'ambigüitat", quan l'extraterrestre de fa dos paràgrafs conclouria que el president no pot parlar més clar i català. Fins i tot ha pronunciat sense por la paraula independència, perquè no sigui dit. Qui sí que farà una intervenció amb perspectiva històrica és Joan Puigcercós, a la tarda. Els d'ERC se senten vencedors morals, però hi ha massa feina a fer per posar-se a exclamar "jo ja ho sabia".

Quan surto al parc de la Ciutadella, compto tantes furgonetes dels mossos que m'espanto. Durant mig segon em passa pel cap que potser ja ens han enviat els tancs.