El principi Del final de l'era de l'or negre

EnginyerSi avui haguéssim de rescriure el Parenostre, en lloc de demanar a Déu el nostre pa de cada dia, el que li demanaríem és que no ens falti la ració diària de petroli, perquè ha esdevingut un element imprescindible per al funcionament de tot l'entrellat productiu, comercial, i vivencial modern. De ben segur que en un futur llunyà, quan es vulguin referir a la nostra època, en diran l'"era del petroli", com ara nosaltres parlem de l'Edat de Pedra, de Bronze o de Ferro.

El creixement del PIB i el consum de petroli són dues gràfiques perfectament paral·leles: no sabem créixer sense augmentar proporcionalment el consum de petroli, i per tant el seu preu ha esdevingut una variable clau per a l'evolució de l'economia. La volatilitat dels preus del petroli en els últims anys la podem lligar a esdeveniments concrets, com ara la crisi financera, les revoltes de Tunísia, Egipte o Líbia, però ens equivocaríem si penséssim que en són la causa de fons; més aviat en són les conseqüències. Aquests fets són petites espurnes que encenen grans focs perquè ens estem acostant al màxim absolut de producció mundial de petroli convencional. Es diu que l'Aràbia Saudita té la clau de volta de la situació perquè pot modular la seva producció per tal de limitar les pujades de preus, però si creiem el que diu Sadad al-Husseini, excap de producció saudita, en uns cables filtrats per Wikileaks, el principal productor de l'OPEP no pot anar gaire més lluny, en un règim sostingut, dels vuit o nou milions de barrils diaris que produeix avui, i segurament la seva prioritat serà atendre l'augment de demanda interna, abans que les exportacions, per tal d'evitar seguir el camí de Tunísia, Egipte, Líbia o el Iemen.

Per tot plegat, la simple amenaça de retirar del mercat un 1% de la producció mundial posa dels nervis els mercats, que reaccionen amb fortes oscil·lacions que no són sinó petits tremolors en l'economia global que anuncien el vertader terratrèmol que està per venir: la consolidació d'un nivell de preus per damunt dels 100 dòlars el barril, i creixent, la qual cosa suposaria un canvi estructural molt important. Obligaria a reajustar tots el processos productius tornant a substituir consum energètic per mà d'obra, i s'invertiria així la tendència contrària que ha fet de l'últim segle l'era de l'abundància i la comoditat.