Prioritats, retòrica

Els governs han tendit a concebre els drets humans, en el millor dels casos, com una guia ètica que no cal seguir escrupolosament o, directament, com una mania de juristes i ONGs. Sent així és fàcil d’entendre per què quan es fan balanços i informes apareix un bon catàleg de dèficits i vulneracions: pobresa, discriminacions, privacions de llibertats, tortures, detencions arbitràries, etc.

Però els drets humans no són una concessió graciosa o una aspiració estètica. Són indicador de dignitat col·lectiva, element imprescindible de qualitat democràtica i factor de seguretat: malgrat el que se sol considerar, especialment ara amb la lògica antiterrorista imperant, un món segur passa per l’eixamplament i aprofundiment dels drets humans, no pas per la seva limitació. I és que quan els drets humans siguin realment prioritaris, més enllà de la retòrica, per al poder polític i econòmic, estarem invertint de forma efectiva en la disminució progressiva dels nivells de violència i injustícia.