El problema és Cospedal o és el PP?
BarcelonaA les files del PP aguanten la respiració davant la pròxima entrega de les gravacions de l'excomissari Villarejo, que es preveuen per dilluns que ve. Tothom coincideix que un altra andanada com la d'aquesta setmana i la fins fa poc totpoderosa María Dolores de Cospedal, que compaginava el càrrec de secretària general del PP amb el de ministra de Defensa, haurà de dimitir. Ahir mateix el nou president del partit, Pablo Casado, va fer una defensa tan tèbia de Cospedal que tothom ho va interpretar com el preludi de la seva caiguda.
El que resulta curiós és que hàgim d'esperar a dilluns per conèixer el desenllaç, perquè amb els àudios que s'han filtrat fins ara n'hi ha de sobres per justificar la seva dimissió i per obrir una causa per obstrucció a la justícia. Recordem que dimecres el portal 'Moncloa.com', darrere del qual hi hauria la mà del mateix Villarejo, va filtrar una conversa entre l'excomissari i la llavors secretària general del PP i el seu marit, l'empresari Ignacio López del Hierro, que va tenir lloc el 21 de juliol del 2009 en un despatx de la seu del PP al carrer Génova de Madrid. A la conversa, Cospedal i Del Hierro li oferien a Villarejo fer feines "puntuals" i parlaven fins i tot de destrucció de proves com el famós 'pen drive' de la causa Gürtel. Es dona la circumstància que en els mesos següents el PP va tenir accés a informació privilegiada sobre les investigacions de la policia en diferents casos de corrupció, presumptament gràcies a Villarejo. Doncs bé, la filtració de les converses, en lloc de provocar una dimissió immediata o una desautorització fulminant de Cospedal, només va provocar el silenci del PP, trencat ahir tímidament per Casado.
En un país normal Cospedal ja hauria dimitit i ara s'estaria parlant d'una actuació judicial per aclarir si hi va haver obstrucció a la justícia en la investigació del cas Gürtel des de la cúpula del PP. Però no, Cospedal segueix l'exemple de tots els dirigents populars, des de José Manuel Soria fins a Cristina Cifuentes, que no dimiteixen fins que estan amb l'aigua al coll. Si finalment dilluns l'escàndol es fa tan gran que provoca la dimissió de Cospedal, però, el PP voldrà fer creure que allò no té res a veure amb ells perquè ara el partit té una altra direcció. Aquest, però, és un argument que no s'aguanta. El problema del PP va més enllà de persones puntuals –primer va ser Bárcenas i ara voldran fer creure que és Cospedal–, ja que es tracta d'una estructura de poder, el PP, amb ramificacions en el món econòmic, que des dels seus inicis ha realitzat pràctiques irregulars per finançar-se. I efectivament, en aquest corrent de diners amunt i avall sempre hi ha algú que s'enriqueix, sigui Bárcenas, Francisco Correa o el mateix Ignacio López del Hierro, esquitxat per diversos escàndols.
Si Casado vol fer net d'una vegada, el primer que ha de fer és assumir tot aquest passat, demanar perdó a la societat i desmuntar totes les estructures internes que encara funcionen en aquesta clau. Si no ho fa estarà condemnat a haver de passar comptes una vegada i una altra, fins que l'onada de la corrupció que pretén amagar l'acabi engolint a ell mateix.
