Protegim la sanitat catalana. L'editorial d'Antoni Bassas
Continua incessant la greu pluja de notícies al voltant de suposats casos de corrupció en la sanitat catalana. Ahir, la Guàrdia Civil va detenir nou persones, entre les quals, la primera tinent d’alcalde de Reus –de Convergència i Unió–, i va realitzar 25 escorcolls en el marc del cas Innova, que s’investiga des del 2012, destapat a partir d’una denúncia de la CUP. Als detinguts se’ls imputen càrrecs de falsedat documental, prevaricació, malversació de diners públics, suborn, tràfic d’influències i blanqueig de capitals. Ja hi ha unes 50 persones imputades, en un cas que també taca el PSC –que governava abans l’Ajuntament de Reus– i en què investiga presumptes adjudicacions il·legals dins el hòlding Innova, que aglutina les empreses públiques de l’Ajuntament de Reus.
Mentre esperem que la justícia actuï i ho faci de manera eficaç, és urgent blindar la sanitat dels que l’observen com un llaminer pastís de 8.300 milions d’euros anuals. Perquè un país es pot definir per la seva llengua, la seva cultura, la seva història, però també pel funcionament dels serveis bàsics que presta als seus ciutadans. I això, la sanitat catalana és la joia de la corona: eficient, de qualitat i universal. Respon a un pacte social no escrit pel qual el 40% del pressupost de la Generalitat es gasta en sanitat. Quatre de cada deu euros. Això són 8.300 milions d’euros l’any passat. Qualsevol que hagi anat pel món, i no només per països més pobres que Catalunya, sinó també per països de la Unió Europea, reconeixerà que amb retallades o sense, en matèria de sanitat no sabem el que tenim. Centenars de milions de persones a tot el món donarien el que no tenen per poder portar a la butxaca una targeta que els cobrís com ens cobreix a nosaltres la nostra targeta sanitària.
No ens ho deixem prendre, com a pacients fem-ne un bon ús sense abusos, recordem sobretot que la sanitat no és gratuïta, quan sentin que un polític parla de sanitat gratuïta, pensin que, una de dues, o és un demagog o no és conscient ben bé del que està parlant. No, la sanitat no és gratuïta, és molt cara, però hem decidit que li dediquem el 40% del pressupost. I naturalment, protegim-la dels voltors que la veuen com un pastís llaminer.
