COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Els protocols de les ONG contra els abusos sexuals, a examen

Les entitats asseguren que tots els casos s’investiguen i es castiguen, però el “risc zero no existeix”

Un supervivent del terratrèmol d’Haití  un any després del desastre, el 2011, el mateix any en què s’hauria produït l’escàndol sexual que afecta Oxfam.
P.j. Armengou
18/02/2018
3 min

BarcelonaTot pecat té la seva penitència i aquesta última setmana les ONG han fet penitència de sobres arran de l’escàndol pels suposats abusos sexuals perpetrats per treballadors d’Oxfam, que han posat en el punt de mira totes les organitzacions humanitàries. “Estic profundament avergonyit del comportament d’Oxfam llavors”, va dir el 10 de febrer Mark Goldring, president de l’ONG, referint-se a les orgies que alguns dels seus empleats haurien organitzat a Haití i l’ocultació del cas des de l’entitat. “Són uns fets execrables i vergonyosos”, diu a l’ARA Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón, la branca catalana de l’ONG: “És un reflex del masclisme crònic que tenim a la nostra societat. I nosaltres també en tenim”.

Com ell, l’exsecretari general de MSF, Rafa Vilasanjuan, també adverteix que al sector humanitari, com en la societat en general, “el risc zero no existeix”. “Si la imatge de les ONG es basa en la idea que som sants o herois, ens equivocarem”, diu. El que cal és “intentar que gent com aquesta no entri a les organitzacions” i que “quan es tingui coneixement d’un cas, se sigui com més dràstic millor”, remarca.

Forçats per la polèmica, MSF i altres ONG han fet públiques aquests dies les seves xifres d’assetjaments i abusos sexuals. Gairebé tots els casos són conductes inapropiades entre treballadors i no sobre la població atesa. “Som conscients que les xifres d’abusos poden ser més grans”, diu el president de MSF a Espanya, David Noguera, sobre les dificultats per obtenir informació en certes situacions. “És un problema que afecta MSF i tota la societat”, recalca.

Eines contra l’abús

Però el seu contacte directe amb la població més vulnerable del planeta obliga les ONG a garantir que hi hagi eines per detectar i erradicar tota mena d’abusos o assetjaments. Les entitats asseguren que els protocols interns que ja hi ha per a aquests casos funcionen bé, tot i que es proposen aprofitar les oportunitats de millora que, com tota crisi, ofereix també aquest escàndol.

Oxfam, per exemple, ha anunciat ja unes quantes mesures, com ara la creació d’una comissió independent formada per expertes en drets de les dones, que investigarà i erradicarà les males conductes sexuals dins l’ONG.

Ara per ara, la majoria d’organitzacions combaten aquests casos internament, però asseguren que es fa de manera correcta. El director de programes internacionals de Save the Children, David del Campo, recalca les estrictes normes de la seva ONG en el tracte amb els nens: “Un adult mai pot estar sol amb un menor i tots els treballadors i voluntaris tenim l’obligació d’entregar un certificat que indiqui que no hem comès delictes sexuals”. “El repte és prendre mesures contra els fets delictius -diu-: quan n’hem tingut coneixement, ho hem investigat i si ha calgut hem anat a la policia”.

Noguera també defensa els protocols que des de fa més d’una dècada imperen a MSF: “Hi ha una adreça de correu per denunciar abusos sense passar per la cadena de comandament, assegurem l’anonimat de les víctimes i investiguem cada cas”. És un sistema que s’aplica a qualsevol tipus de vulneració del codi ètic de MSF, ja siguin qüestions financeres, abusos o mala praxi mèdica.

Però per a Vilasanjuan “cal anar més enllà d’un codi de conducta, cal una reacció immediata de càstig” de l’ONG. I, donat el cas, acudir als tribunals. En aquest punt sorgeixen incògnites: l’abús d’un estranger sobre un civil local, ¿s’ha de traslladar a la policia del país en crisi o a la del d’origen? Segons el lloc, pot ser que la víctima no obtingui justícia o pateixi represàlies, o que l’abusador sigui castigat fins i tot amb la mort.

“A vegades el model de justícia del país pot ser una part del problema -diu Noguera-. En aquestes situacions el nostre criteri és que decideixi la víctima. I només en casos greus anar a judici al país d’origen. Però en cap cas les alternatives passarien per amagar el cas sota la catifa”.

La confiança en les ONG és vital per a la seva supervivència econòmica, però també per a la seva feina als països en crisi. “La primera mesura de seguretat és l’acceptació entre la població local”, diu Noguera. Per al representant de Save the Children, la transparència i l’acció en aquests escàndols és vital: “Fa pocs dies van bombardejar la nostra seu a l’Afganistan. Que la nostra reputació es vegi afectada per això ens preocupa”.

A Oxfam Intermón són, malgrat tot, optimistes. “La confiança en la nostra institució es dona dia a dia. Ens l’hem creat amb anys de feina -diu Mateu-. Hem tingut baixes però també hem rebut el suport de molts donants que han entès que era un cas concret que no es pot atribuir a tota l’ONG”.

Les xifres dels casos d’abusos a les ONG

Oxfam Internacional

L’organització, en què hi ha hagut diverses dimissions des de l’esclat de l’escàndol, reconeix:

9 treballadors implicats en la contractació de prostitutes a Haití, inclòs el cap de la missió, que ho nega. No s’ha provat l’ús de fons de l’ONG per a les orgies ni la participació de menors. 4 casos d’abusos a la filial espanyola de l’ONG -3.100 treballadors-, sempre entre personal intern: dos casos de llenguatge inapropiat, un d’assetjament i un per contractació de treballadores sexuals. 22 treballadors acomiadats a escala internacional.

Metges Sense Fronteres

L’ONG reconeix haver detectat a tot el món durant el 2017:

140 denúncies que inclouen des de llenguatge inapropiat a abusos econòmics, mala conducta o tocaments. 24 casos d’abusos comprovats i reconeguts, mai més greus que tocaments no autoritzats, 22 dels quals entre treballadors de l’ONG i dos casos de llenguatge inapropiat amb locals. 19 treballadors acomiadats a causa d’aquests fets.

Save the Children

L’ONG per la infància Save the Children va detectar el 2017:

31 casos d’assetjament entre empleats, caps i treballadores o amb col·laboradors d’organitzacions amb qui treballa l’ONG. Cap cas implicava menors.

10 dels casos detectats van ser remesos a les autoritats judicials o policials perquè podien constituir un delicte. 16 treballadors acomiadats a causa d’aquests fets.

Altres ONG

Almenys dues organitzacions més han fet públiques dades sobre aquesta qüestió:

31 casos d’assetjament entre empleats de Norwegian Refugee Council (NRC). L’ONG no ha especificat el nombre de treballadors acomiadats.

11 casos de “conducta inadequada” a l’ONG nord-americana Mercy Corps. En van fer fora 5 treballadors.

stats