El PSV, el club on fitxar és tot un art

Barcelona“L’Ajax i el Feyenoord tenien el futbol holandès controlat. Tots els joves que destacaven en qualsevol poble volien jugar a l’Ajax i el Feyenoord, que ja havien sigut campions d’Europa. Per tant, si el PSV volia fer-se un lloc, només tenia una sortida: fitxar. I per fitxar calen dues coses. En primer lloc, diners. El PSV en tenia. I en segon lloc, persones amb la capacitat per encerta-la amb els fitxatges. I el PSV les va trobar”. El periodista britànic Simon Kuper, que ha viscut molts anys als Països Baixos, la terra dels seus avantpassats, explicava així com, a mitjans dels anys 70, un club de segona fila que de tant en tant havia guanyat alguna lliga holandesa va fer un pas endavant fins a conquerir Europa. Als anys 70 i 80, tot el continent va girar la mirada cap a una ciutat de la regió de Brabant Septentrional, Eindhoven, coneguda fins llavors només per la fàbrica que donava feina a la meitat de la població, la Philips.

El 1891, els germans Gerard i Anton Philips van fundar una petita empresa a Eindhoven que va canviar la vida de tots els seus veïns. Durant dècades, pensar en Eindhoven era pensar en les bombetes que feia la Philips, empresa que de mica en mica va obrir nous mercats i es va convertir en un gegant que, entre altres coses, tenia una joguina: el PSV, el club fundat perquè hi juguessin els obrers de la fàbrica. Als anys 70, però, la marca PSV havia crescut tant que els directius van creure que una bona estratègia per vendre bombetes i aparells electrònics a l’estranger era ser coneguts gràcies al seu equip de futbol. La Philips va aparèixer per primer cop a la samarreta del club, que la temporada 1977-78 va eliminar el Barça de la Copa de la UEFA, torneig que acabaria guanyant amb un munt de jugadors fitxats d’altres clubs holandesos. “No va ser una història romàntica, va ser una història molt holandesa: feina ben feta i planificada. El PSV tenia al darrere, a diferència dels altres clubs, una empresa tan gran que va poder pispar jugadors a l’Ajax durant els anys 80, quan la Philips va fer-se d’or apostant pels CD. Però malgrat que ho intenta, el PSV mai ha tingut el futbol base dels seus rivals, i encara avui en dia necessita encertar-la amb els fitxatges”, reflexiona Kuper, que recordava en un article al Financial Times que el PSV va ser dels primers clubs que van enviar observadors a tornejos de categories inferiors jugats fora d’Europa per descobrir abans que els altres les estrelles del futur.

Romário i Ronaldo

Després de l’èxit de la UEFA del 1978 i especialment de la Copa d’Europa del 1988, el PSV va globalitzar el mercat per poder seguir competint, gràcies especialment al bon ull de Piet de Visser, un caçador de talents que fallava pocs cops. Va ser ell qui va mirar cap al Brasil, on va obtenir els serveis d’un menut davanter que va triomfar de seguida, Romário. Fitxat després dels Jocs Olímpics del 1988, Romário va marcar 96 gols en 107 partits de lliga a Holanda i va cridar l’atenció del Barça, que va fitxar-lo al cap de cinc temporades. Però el PSV va trigar poc a descobrir un brasiler que els duraria encara menys: Ronaldo. Va tornar a ser el Barça qui va fitxar l’actual propietari del Valladolid. Aquestes operacions sempre deixaven beneficis al club holandès.

En total, al PSV hi han jugat 24 brasilers. Només els danesos superen els brasilers en la història d’un PSV que cada any treballa millor el mercat nord-americà. Les últimes temporades el PSV ha obert el mercat colombià i especialment el mexicà. Va ser el mateix Piet de Visser qui va ampliar el radar més enllà del Brasil, amb fitxatges com, per exemple, el del peruà Jefferson Farfán. Piet de Visser, però, se’n va anar, i ara treballa per a Abramóvitx, el propietari del Chelsea. El nou director esportiu del club, Marcel Brands, ha sigut un dels responsables de l’aposta mexicana. El primer que va arribar va ser Carlos Salcido, i després han vingut Francisco Javier Rodríguez, Héctor Moreno i Andrés Guardado. Ara mateix, a les ordres de Van Bommel juguen Hirving Lozano i un Érick Gutiérrez fitxat fa poc del Pachuca. De fet, va debutar aquest cap de setmana i va marcar, en un partit en què també ho va fer un Lozano que ahir va afirmar que “seria un somni fitxar pel Barça un dia”. Lozano, que no deixa de millorar cada any, vol fer com Romário i Ronaldo.