Puigdemont es compromet a tornar si té majoria per ser investit després del 12-M

ElnaSis anys i mig després de l'exili, Carles Puigdemont vol tancar el cercle: en una conferència a Elna, ha anunciat la seva candidatura a les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig per “restituir” la seva presidència de la Generalitat, destituïda “il·legalment”, ha dit, per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució l'any 2017. Per aquest motiu, ha decidit deixar de banda la pretensió d'anar a les eleccions europees del 9 de juny i “sumar tots els esforços” per articular una “majoria” per “acabar la feina” de l'1-O. “No defugiré aquesta oportunitat per raons de benestar personal”, ha declarat l'expresident pel fet que perdrà la immunitat europea. Puigdemont ha anunciat, així, que comença el compte enrere per al seu “retorn”: s'ha compromès a tornar a Catalunya si té la majoria per ser investit després de les eleccions. Per aquelles dates, l'amnistia ja hauria entrat en vigor i, per tant, el risc de ser detingut hauria de ser limitat si el Tribunal Suprem assumeix la llei.

Amb un fons de color blau fosc, sense el logo de Junts per Catalunya i davant un miler de persones, Puigdemont ha proposat articular una llista el pròxim 12-M que vagi més enllà del seu partit. De nou, ha fet una crida a la unitat de l'independentisme, reivindicant que sempre ha estat la fórmula guanyadora: “Ni ERC ni Junts per separat hem pogut esdevenir el primer grup parlamentari del país i haurem de suar molt per fer-ho el 12 de maig”, ha reconegut, malgrat donar per fet que no hi haurà llista conjunta: ha assegurat que hi ha “resistències”, en al·lusió a la negativa que sempre ha esgrimit Esquerra, que amb el poc temps que queda per als comicis no es poden superar. Els republicans no han trigat a contestar: “Proposar una llista única enmig de retrets és repetir errors de passat”, li han retret fonts del partit –informa Mireia Esteve.

La recepta de Puigdemont

I, després de sis anys i mig a l'exili per l'1-O, quin és ara el projecte de Puigdemont per presidir la Generalitat? L'expresident ha reivindicat el seu rol a Bèlgica des del 2017; un rol, ha dit, que ha tingut un sentit: el de “preservar” la presidència del govern català i que no fos “moneda de canvi” en la negociació que hi ha hagut en els darrers anys amb el govern espanyol. “Tots els intents d'humiliació han fracassat, també l'extradició i els intents de seduir-nos amb indults i solucions felices que només tenien el propòsit de comprar la nostra tranquil·litat personal”, ha declarat Puigdemont, mostrant-se convençut que fins ara ha “mantingut la posició” i que l'amnistia –a diferència de les mesures anteriors– és una “condició necessària” per resoldre el conflicte polític.

A parer seu, precisament la negociació actual amb l'executiu de Pedro Sánchez és el que canvia el paradigma, perquè, ara sí, el retorn a Catalunya sigui viable. “L'acord de Brussel·les fixa una nova etapa per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya”, ha dit: “Per primer cop podrem tornar a treballar sense l'amenaça de la repressió ferotge”, ha clamat. Com? L'expresident ha subratllat l'espai de mediació establert a Suïssa amb el PSOE: “No ha fallat ni una sola vegada des de la investidura [...] no sé quants cops s'ha reunit la taula de diàleg”, ha ironitzat criticant Esquerra. “Sense aquesta mediació internacional no m'hauria reunit ni amb el PSOE ni amb el PP. Estem disposats a una negociació seriosa”, ha reivindicat. ¿I què vol negociar Puigdemont, des de la presidència de la Generalitat, amb l'Estat? Ha enumerat els “dèficits de l'autogovern”, sobretot amb relació al finançament, i també el “reconeixement nacional” de Catalunya per fer un referèndum d'autodeterminació.

De fet, Puigdemont no ha promès durant el seu discurs ni implementar el resultat del referèndum de l'1 d'Octubre ni aixecar la declaració d'independència, sinó que ha presentat la seva candidatura com l'oportunitat, d'acord amb les noves condicions que hi ha a Madrid, de fer la consulta definitiva sobre l'estat independent. “Si ho proposem és perquè és tan possible com l'amnistia. No hi ha cap impediment constitucional”, s'ha mostrat convençut, a més d'afegir que si no hi ha avenços en la via de la negociació, “no es pot renunciar a assolir la plena independència si aquesta és la voluntat dels catalans”.

Aquesta és la recepta de l'expresident per tornar al Palau de la Generalitat l'any 2024, ja que ha admès que Catalunya no és la del 2017: per la pandèmia, ha dit, i per les crisis com la de la sequera o les guerres per l'agressió russa a Ucraïna i les morts a Israel i Palestina. Uns reptes que creu que no s'estan afrontant amb “lideratge” des del govern d'Esquerra: “Liderar vol dir decidir, assumir la responsabilitat d'assumir polítiques i emprendre projectes complexos [...]. Amb autoexigència interna”, ha declarat. També s'ha referit al “desànim” i a la “desmobilització” que viu l'independentisme i a la “incapacitat” dels líders del moviment de “culminar” l'1-O. “Vam deixar la feina a mitges i en tots aquests anys no hem sabut corregir la desunió i l'enfrontament intern”, ha asseverat, tot demanant als electors una nova oportunitat per “aprendre dels errors”, “fer-ho millor” i “obrir una nova fase política” després del 12-M.